El seu moment

La il·lusió sembla haver tornat al país on es va inventar el futbol. Anglaterra, malgrat ser pionera en aquest esport, només ha pogut celebrar un èxit de la seva selecció al llarg de tota la història: el mundial del 1966, a casa. Res més. Des de llavors, el camí dels three lions ha inclòs patacades com la del 2014, quan els anglesos no van passar de la fase de grups, i eliminacions en les eliminatòries finals. La selecció anglesa, però, sembla haver renascut. L’arribada de Gareth Southgate, acompanyada d’una generació que no para de fabricar futbolistes, ha tornat Anglaterra als llocs més alts. Quarta al mundial del 2018 i subcampiona en l’Eurocopa de l’estiu del 2021, la selecció afronta el repte d’eliminar a la vigent campiona, França. El bloc de Rússia ha sumat els Foden, Saka i Bellingham. Equilibri entre veterania i joventut. Un equip amb un potencial enorme al davant i que continua tenint un líder per damunt la resta: Harry Kane. Ell és una de les grans esperances del país per lluitar per la segona estrella.

La selecció anglesa espera alimentar-se dels seus gols. En partits com el d’avui davant França és quan més se’l reclamarà. La campiona, liderada per Mbappé, s’interposa en el camí d’Anglaterra per arribar a les semifinals de la copa del món. 52 dianes amb la samarreta dels three lions fan pensar que Kane encara té alguna cosa a dir en aquest mundial. Tots els focus aniran cap a ell, que està trepitjant els talons a Rooney i amenaça seriosament el seu rècord. La diferència, això sí, és que l’exjugador de l’Everton i el Manchester United, entre d’altres, va marcar-los en un total de 120 partits amb l’elàstica anglesa. Harry Kane n’ha disputat molts menys: 79. El capità té un altre rècord a l’abast: és a tres gols dels deu de Gary Lineker en els mundials.

Un mur conegut

Al davant, intentant impedir que el capità anglès faci història, hi haurà un company i amic: Hugo Lloris. Tots dos comparteixen vestidor a la Premier. El porter francès, que es convertirà en el futbolista amb més internacionalitats amb el seu país, encara no ha pogut mantenir la porteria a zero en cap dels tres partits jugats fins ara. Austràlia, Dinamarca i Polònia van fer un gol contra la campiona –també Tunísia, però França no s’hi jugava res i Mandanda va ser el porter titular–. Kane ja sap què és marcar-li un gol en un França-Anglaterra. Va ser en un amistós el 13 de juny del 2017. Els bleus van guanyar per 3-2 i el davanter del Tottenham es va anotar les dues dianes angleses, una des del punt de penal. Curiosament, l’altra vegada que s’han vist les cares va ser en un Anglaterra-França (2-0) del 2015 en què Waye Rooney va fer el segon gol definitiu. Avui, el bad boy pot ser atrapat per l’huracà Kane.