Àfrica rugeix al mundial
Quarts de final. El Marroc supera Portugal i situa per primera vegada en la història de la màxima competició del futbol de seleccions un país del continent africà en una semifinal
El Marroc va refermar la seva condició de gran revelació del mundial de Qatar 2022 superant per la mínima Portugal i plantant-se a les semifinals del torneig. L’equip de dirigit per Walid Regragui va entrar directe a la història del futbol classificant per primera vegada una selecció africana per a aquesta fase de la competició. La diana d’En-Nesyri, amb el cap aprofitant una badada de Diogo Costa, les intervencions de Bono i la labor d’una defensa impenetrable dels marroquins, que només han encaixat una diana en tot el torneig –i en pròpia porteria–, van ser els elements clau d’uns quarts de final frenètics que van deixar la imatge de Cristiano sortint per la porta del darrere després de ser suplent per segon partit consecutiu.
El matx va començar amb diverses alternatives i amb el Marroc sense defugir l’intercanvi de cops. Si bé João Félix va tenir a les seves botes les dues primeres arribades dels portuguesos, la primera amb una rematada després d’una centrada de Bruno Fernandes que Bono li va aturar (4’) i la segona després de caçar un refús d’El Yamiq (31’), els lleons de l’Atles van intentar contestar amb dues rematades d’En-Nesyri a centrada de Ziyech, sempre perillós amb la pilota aturada (6’ i 26’).
El Marroc va traçar el guió de partit que més li convenia, ja que la solidaritat dels onze futbolistes li permetia ajuntar línies i defensar-se dels possibles atacs dels de Fernando Santos, però també sortir a la contra i córrer gràcies a la velocitat i el físic envejable de jugadors com Achraf, Attiyat Allah –lateral esquerre en el lloc de Mazroui, baixa per lesió–, Ounahi, Boufal o Ziyech. Quan semblava que Portugal agafava aire, Amalah va enviar una rematada als núvols (35’) i En-Nesyri va fer el gol que va acabar donant la classificació al seu país quan un teva-meva entre Boufal i Ounahi va acabar a les botes d’Attiyat Allah, que va fer una centrada al cor de l’àrea per tal que l’ariet del Sevilla s’alcés i, aprofitant una sortida en fals de Diogo Costa, introduís l’esfèrica a la porteria (42’). Lluny de quedar tocada, la selecció portuguesa va intentar respondre amb celeritat i Bruno Fernandes va estavellar una rematada inversemblant al travesser de Bono (45’).
Resistència brutal
El Marroc sabia que en el segon acte havia de sobreviure com fos, però va mantenir la idea intacta i, a part de defensar-se amb dents i ungles, va mostrar un repertori bo de gestió a través del joc ofensiu i la combinació dels jugadors més tècnics. Tot i això, les ocasions més clares van ser de Portugal, que va estar a punt d’empatar. Otávio va servir en safata el gol a Gonçalo Ramos, però el davanter va enviar la pilota a fora amb el cap (58’); Bruno Fernandes va provar un xut marca de la casa des de la frontal que va sortir a fora per ben poc (64’), i João Félix va disposar de la millor després d’una cessió de cara de Cristiano, que havia entrat en el 51’, però Bono hi va posar la punta dels dits de manera providencial per refusar (83’).
Amb el partit boig, els portuguesos anant a la desesperada i els marroquins ferits per les lesions i el cansament, Cristiano va disposar de la seva oportunitat amb un xut al pal curt que Bono va tornar a salvar (91’); Aboukhlal va tenir la sentència a la contra però no va decidir bé l’execució (96’), i Pepe va poder aixafar la festa africana amb un cop de cap a centrada de Leão que es va perdre a fora per ben poc (97’).
