El somni de Didier
Deschamps, el segon seleccionador amb més victòries en la història dels mundials (14), podria convertir-se també en el segon tècnic que guanya la copa del món en dues edicions consecutives, com l’italià Vittorio Pozzo (1934 i 1938)
Luis Enrique, Tite, Van Gaal, Bob Martínez, Fernando Santos, Tata Martino, Paulo Bento, Carlos Queiroz i Otto Addo. La guillotina està ben esmolada. Han rodat caps a Qatar 2022. Lionel Scaloni i Didier Deschamps aguanten dempeus. Santa Fe o Bayona. Només hi haurà glòria per a un dels dos. Oblit o veneració. Blanc o negre. No hi ha grisos.
Deschamps accepta el repte. Didier aspira a convertir-se en el segon seleccionador en tota la història capaç de guanyar dues copes del món. L’únic que ho ha aconseguit és l’italià Vittorio Pozzo (1886-1968). El tècnic torinès va abraçar la glòria en el mundial d’Itàlia del 1934 i en el de França el 1938. Deschamps pot igualar-lo més de vuitanta anys després. Feia dues dècades que una selecció no repetia final de manera consecutiva. L’última a fer-ho va ser el Brasil el 2002 i només dues seleccions han fet diana aixecant dos títols seguits. És el cas d’aquella Itàlia de Vittorio Pozzo i del Brasil de Pelé, campió el 58 i el 62. En el cas de la canarinha, les dues primeres copes del món, de les cinc que ha guanyat, van ser seguides però amb dos seleccionadors diferents: Vicente Feola i Aymoré Moreira.
Hans-Dieter Flick cobra 6,5 milions d’euros anuals i Gareth Southgate, 5,8. Deschamps ocupa un segon esglaó (3,8), però tot el que toca es converteix en or. Amb ell, França ha jugat quatre finals els últims sis anys i ha aixecat dos títols: la copa del món a Rússia 2018 i la Nations League contra Espanya el 2021. La final de l’Eurocopa del 2016 perduda contra la Portugal de Cristiano Ronaldo és la seva gran decepció. La seva gran taca, l’eliminació contra Suïssa en la tanda de penals en els vuitens de final de l’Eurocopa del 2021.
Didier és el segon seleccionador amb més victòries en mundials. El triomf contra el Marroc en les semifinals de Qatar 2022 eleven la xifra a les 14 victòries en 18 partits. La dada contrasta amb les tres úniques victòries d’Espanya en els mundials des què va aixecar el títol el 2010. Luiz Filipe Scolari (Brasil) també té 14 victòries i el rècord l’ostenta l’alemany Helmut Scholz (16). Si guanya diumenge la final contra l’Argentina, Didier assolirà la seva victòria número 15 i quedarà a una del rècord. Quedarà aparcat perquè ell no ha confirmat la seva continuïtat després del mundial, sigui quin sigui el resultat. Espera Zidane.
Kylian Mbappé acapara elogis, fotos i portades, però Emmanuel Macron té clar que Didier, sota el paraigua del seu futbol pragmàtic, és garantia d’èxit i ha demanat públicament que continuï com a seleccionador. Didier i el seu cercle virtuós estan citats amb la història. Cinc dels titulars contra el Marroc [Lloris, Varanne, Giroud, Girezmann i Mbappé] van ser titulars també en la final de Rússia 2018 contra Croàcia. També hi eren, en aquell equip, Dembélé, Pavard, Mandanda i Areola. França no ha enamorat futbolísticament en aquest mundial, però jugarà la final. I això que alguns s’atrevien a donar-la per morta quan l’actual Pilota d’Or va dir adeu al mundial abans de debutar. Sense Benzema, Pogba, Kanté, Lucas Hernández i Nkunku, França ha arribat a la seva segona final seguida. Busca la tercera estrella.
Deschamps és també una de les tres úniques persones que han estat campiones del món com a jugador i com a entrenador. Ho va ser el 1998 com a escuder de Zidane i ho va ser el 2018 com a tècnic. Només hi ha dues persones més què ho poden dir: Mario Zagallo i Frank Beckembauer. Com a jugador també va guanyar dues Champions amb el Marsella (92/93) i el Juventus (95/96), i l’Eurocopa del 2000 amb França.
Un mort a Montpeller i 250 arrestats
No tot és alegria a França. Un adolescent de 14 anys va morir dimecres a la nit a Montpeller durant les celebracions per la victòria contra el Marroc. La víctima va ser atropellada per un vehicle que va fugir i que ja ha estat localitzat. Hi va haver incidents en diverses ciutats franceses amb un total de 250 arrestats. A París hi va haver 145 detencions, entre les quals una quarantena de membres d’ultradreta.