L’últim tango

“Segurament, la final serà el meu últim partit en un mundial”, va reconèixer Messi després de la seva enèsima exhibició futbolística contra Croàcia. S’acaba una etapa per a l’argentí. Una aventura que es va iniciar el 16 de juny del 2006 a Gelsenkirchen i que, fent cas de les seves paraules, acabarà demà, 18 de desembre del 2022, a Lusail. Setze anys en què ha comandat el futbol mundial, amb set Pilotes d’Or i infinitat de títols de clubs, però sempre amb l’espina clavada de la selecció. Les veus que li retreien que no havia guanyat res amb l’Argentina, a diferència de Maradona, sempre l’han perseguit. Tant, que el 10 ha deixat el combinat en més d’una ocasió, cansat dels cops rebuts i les llàgrimes vessades després de perdre dues finals de la copa d’Amèrica (2015 i 2016) i una del mundial (2014). Tres patacades seguides que van ser massa per a Messi. Però va tornar i ara viu el seu millor moment al capdavant de l’albiceleste, alliberat després d’alçar la copa d’Amèrica l’estiu passat i envoltat de l’ecosistema futbolístic i de l’entrenador adequats. Un equip que rema i es desviu per ell. Que també vol guanyar aquest mundial per al capità. És l’última oportunitat de Messi i la sensació és que mai hi havia estat tan a prop ni s’ho havia merescut tant. El futbol li’n deu una.

El creixement de l’Argentina i el 10 en aquest mundial han anat de bracet. De la decepció de la derrota inicial contra l’Aràbia Saudita, a l’eterna celebració després de derrotar Croàcia en les semifinals. Pel camí, Mèxic, Polònia, Austràlia i els Països Baixos han topat amb el combinat de Scaloni i amb un Messi que ha brillat cada dia més. Gol i assistència en la final contra Mèxic; gol contra Austràlia; gol i assistència prodigiosa contra els Països Baixos, i gol i assistència contra els croats, acció que serà, segurament, la jugada del mundial. Una d’aquelles a què ens tenia acostumats el millor Messi, que arriba pletòric a la final i com a màxim golejador, amb cinc gols, empatat amb Mbappé.

Una pàgina més

L’estrella francesa acapara tots els focus de la seva selecció, malgrat que no està sent el futbolista més determinant a Qatar, on jugadors com Giroud i Griezmann han fet un pas endavant. Mbappé va irrompre amb força l’any 2018 i es va convertir en el millor jugador jove del mundial de Rússia. Amb 19 anys, va ser un dels líders dels bleus, que s’acabarien proclamant campions del món. Ell mateix es va encarregar de tombar l’Argentina de Messi en els vuitens de final (4-3) amb un doblet en quatre minuts que va servir per desfer el 2-2 en el marcador. Tot un país va adorar el futbolista del PSG. A Qatar, Mbappé ha anat de més a menys. Mentre que va marcar contra Austràlia i Dinamarca en la fase de grups i va firmar un doblet decisiu contra Polònia en els vuitens, no va ser el jugador més destacat contra Anglaterra i el Marroc. Però Mbappé tampoc necessita gaire res per acabar desequilibrant un duel. Un moment d’espurna pot ser suficient. Els argentins ja van patir les seves potents cavalcades a Rússia i segur que demà el vigilaran de molt més a prop per esborrar-lo del mapa.

Coses del destí, quatre anys després de trobar-se a Rússia, el francès i l’argentí són companys als vestidors del PSG. Una situació impensable llavors, quan tothom veia Messi acabant la carrera de blaugrana. Ara, amb 23 anys, Mbappé podria signar el seu segon mundial i escriure una pàgina d’or més en la seva curta carrera. Sobretot en clau de seleccions. Si a Messi només li falta una copa del món, a Mbappé li falta una Champions, aquella que intenta guanyar acompanyat de l’argentí a París. Allà són companys, demà seran rivals que voldran el ceptre mundial. Enlairar el seu país fins al lloc més alt de l’Olimp futbolístic i seure en el tron. La copa, el trofeu de Bota d’Or i, potser, el de Pilota d’Or estan en joc. Messi i Mbappé lluitaran per tots tres. És l’altra final. Una final de luxe.