‘Sí, era para vos’

El millor. El més gran de tots els temps. Debat tan­cat. Leo, i després la resta.

Messi havia gua­nyat set Pilo­tes d’Or, sis Botes d’Or, qua­tre Cham­pi­ons, una copa Amèrica, una meda­lla d’or als Jocs Olímpics... però li fal­tava la copa del món. Ara ja la té. Fa anys que ha superat Mara­dona en títols i en regis­tres, però li fal­tava gua­nyar un mun­dial per igua­lar-lo en carisma. Li fal­tava tra­ves­sar la fron­tera d’allò no pal­pa­ble, d’allò místic, i ser il·lumi­nat per aque­lla aura que sem­pre ha acom­pa­nyat la figura de Diego, vene­rat amb devoció per tot el poble argentí des del 86. Qatar 2022 l’ha con­sa­grat ara com a divi­ni­tat. Ja té allò que tenia Diego. I més. Messi ha asso­lit la ple­ni­tud. Ha abraçat el tot. En pau ell, feliç la seva família, ple de joia tot un país, i eter­na­ment agraïts tots els culers per tota l’herència que ha dei­xat, però també amb aquell punt de bui­dor, perquè, en efecte, Messi ha gua­nyat el mun­dial no sent juga­dor del Barça. Trist.