Quan la flama perd vivesa
El rival. Després d’onze anys al capdavant de l’Atlético, Simeone viu ara el moment més delicat i en l’ambient es desprèn aroma de fi de cicle
“El club sempre és més important que tots els que hi som.” Així respon sempre Diego Pablo Simeone quan se li pregunta pel seu comiat de l’Atlético. I aquest escenari, el del seu adeu, impensable no fa tant, s’està plantejant com una possibilitat real darrerament. El tècnic argentí viu ara el moment més delicat des que va aterrar per entrenar l’Atlético, ara farà onze anys. Semblava que la flama del cholismo que impulsava el club colchonero havia de ser eterna, però els esdeveniments recents li estan fent perdre vivesa. El futbol no té memòria i Simeone, tot i ser una llegenda roig-i-blanca absoluta, no és immune a aquesta màxima. La mala temporada passada, en què va acabar tercer en la lliga amb dificultats i va ser eliminat en la copa i en la Champions League en els quarts de final, va començar a crear un caldo de cultiu que, amanit amb l’inici d’aquesta, en què en la lliga no acaba de rutllar i ja és fora d’Europa, fa que tot plegat desprengui una aroma de fi de cicle.
Encara és aviat i queda campanya, però a Madrid ja fa dies que es parla que ja és l’última del preparador al capdavant d’un conjunt que ha transformat de dalt a baix durant la dècada en què l’ha dirigit. Simeone, ídol de jugador a l’Atlético, hi va tornar per seure a la banqueta el 23 de desembre del 2011. No era un repte fàcil: agafava les regnes d’un grup ensorrat, que acabava de ser despatxat de la copa a l’antic Vicente Calderón a mans de l’Albacete, de segona B, i que naufragava en la lliga, a 21 punts del primer i a quatre del descens. Amb un estil futbolístic genuí, en què la intensitat i el rigor defensiu eren els pilars, i amb el “partit a partit” com a bandera, va ressuscitar l’entitat fins a portar-la a ser una de les grans d’Europa. Amb ell, l’equip colchonero ha disputat dues finals de la Champions (2013/14 i 2015/16), i ha guanyat dues lligues (2013/14 i 2020/21), una copa (2012/13), una supercopa d’Espanya (2014), dues lligues Europa (2011/12 i 2017/18) i dues supercopes d’Europa (2012 i 2018). Amb contracte fins al 2024, caldrà veure com finalitza tot plegat. Avui al Metropolitano, que el continua adorant, encara que alguns ja no amb el convenciment d’abans, el conjunt que orienta busca un triomf que podria suposar un estímul important en tots els sentits. “Així com els mals resultats porten energia negativa, els resultats positius ajuden que l’equip se senti més segur de si mateix”, va dir ahir en la prèvia.