Quan la flama perd vivesa

“El club sem­pre és més impor­tant que tots els que hi som.” Així res­pon sem­pre Diego Pablo Sime­one quan se li pre­gunta pel seu comiat de l’Atlético. I aquest esce­nari, el del seu adeu, impen­sa­ble no fa tant, s’està plan­te­jant com una pos­si­bi­li­tat real dar­re­ra­ment. El tècnic argentí viu ara el moment més deli­cat des que va ater­rar per entre­nar l’Atlético, ara farà onze anys. Sem­blava que la flama del cho­lismo que impul­sava el club colc­ho­nero havia de ser eterna, però els esde­ve­ni­ments recents li estan fent per­dre vivesa. El fut­bol no té memòria i Sime­one, tot i ser una lle­genda roig-i-blanca abso­luta, no és immune a aquesta màxima. La mala tem­po­rada pas­sada, en què va aca­bar ter­cer en la lliga amb difi­cul­tats i va ser eli­mi­nat en la copa i en la Cham­pi­ons Lea­gue en els quarts de final, va començar a crear un caldo de cul­tiu que, ama­nit amb l’inici d’aquesta, en què en la lliga no acaba de rut­llar i ja és fora d’Europa, fa que tot ple­gat des­pren­gui una aroma de fi de cicle.

Encara és aviat i queda cam­pa­nya, però a Madrid ja fa dies que es parla que ja és l’última del pre­pa­ra­dor al cap­da­vant d’un con­junt que ha trans­for­mat de dalt a baix durant la dècada en què l’ha diri­git. Sime­one, ídol de juga­dor a l’Atlético, hi va tor­nar per seure a la ban­queta el 23 de desem­bre del 2011. No era un repte fàcil: aga­fava les reg­nes d’un grup ensor­rat, que aca­bava de ser des­pat­xat de la copa a l’antic Vicente Cal­derón a mans de l’Alba­cete, de segona B, i que nau­fra­gava en la lliga, a 21 punts del pri­mer i a qua­tre del des­cens. Amb un estil fut­bolístic genuí, en què la inten­si­tat i el rigor defen­siu eren els pilars, i amb el “par­tit a par­tit” com a ban­dera, va res­sus­ci­tar l’enti­tat fins a por­tar-la a ser una de les grans d’Europa. Amb ell, l’equip colc­ho­nero ha dis­pu­tat dues finals de la Cham­pi­ons (2013/14 i 2015/16), i ha gua­nyat dues lli­gues (2013/14 i 2020/21), una copa (2012/13), una super­copa d’Espa­nya (2014), dues lli­gues Europa (2011/12 i 2017/18) i dues super­co­pes d’Europa (2012 i 2018). Amb con­tracte fins al 2024, caldrà veure com fina­litza tot ple­gat. Avui al Metro­po­li­tano, que el con­ti­nua ado­rant, encara que alguns ja no amb el con­ven­ci­ment d’abans, el con­junt que ori­enta busca un tri­omf que podria supo­sar un estímul impor­tant en tots els sen­tits. “Així com els mals resul­tats por­ten ener­gia nega­tiva, els resul­tats posi­tius aju­den que l’equip se senti més segur de si mateix”, va dir ahir en la prèvia.