Any nou, i la vida de sempre

Després de tres empats per aca­bar l’any i bones sen­sa­ci­ons per ali­men­tar l’espe­rança d’acon­se­guir la sal­vació, l’Olot ho va enge­gar tot a dida en la pri­mera part del par­tit que l’enfron­tava amb el Bada­lona Futur. Els bada­lo­nins van superar els olo­tins 2-0 gràcies a dues dia­nes de Fran Carbià (6’) i Peke (29’) en un pri­mer acte que va dei­xar el par­tit vist per a sentència. L’equip diri­git per Jonat­han Risueño con­ti­nua a set punts de la per­manència i ara també a set del play-out. Acon­se­guir l’objec­tiu de con­ti­nuar en la cate­go­ria el curs vinent comença a ser una uto­pia, encara que falti tota la segona volta.

L’Olot va enviar a la brossa tota la il·lusió ali­men­tada durant el Nadal en sis minuts, els que va tri­gar Guiu a fer una cen­trada al cor de l’àrea que va rema­tar amb el cap el més menut dels ata­cants, Fran Carbià, que va superar Bata­lla. El gol va aco­mo­dar els locals, que, després d’aca­bar l’any sumant deu punts dels dar­rers dotze pos­si­bles, la diana els per­me­tia posar més ben­zina a les cames. Gai­rebé en el minut 30 de joc, l’exju­ga­dor de l’Olot Peke Polo va apro­fi­tar una jugada de murri després d’un ser­vei de banda per fer el 2-0 amb una rema­tada que Bata­lla va arri­bar a tocar però no va poder impe­dir (29’). La reacció olo­tina no va aparèixer en cap moment, tot i que For­gas va rema­tar tou entre els tres pals. Va ser l’equip diri­git per Oriol Alsina el que va merèixer mar­car algun gol més. Peke va fer lluir Bata­lla amb els punys (40’) i, ja en la segona part, Èdgar –de nou–, Fran Carbià i Lar­rosa van tenir la ter­cera diana de l’equip a tocar.

Ni els can­vis ofen­sius de Risueño van reac­ti­var els de la Gar­rotxa, que van estar a punt d’entrar en el par­tit al final amb l’ocasió més clara del matx, a les botes de Xume­tra. El de l’Estar­tit va rebre una pas­sada d’Urri, però va topar amb un bon Becerra, que li va ende­vi­nar la tra­jectòria del xut i el va refu­sar (79’).

Els dar­rers minuts van ser plans i avor­rits, sense veure un Olot amb ganes de fer aquell gol que l’apro­ximés al rival i, a més, el fes dub­tar. I això és el pit­jor de tot. La falta d’ànima d’un equip que sem­bla que va llançar la tova­llola.