El Real Madrid ja és a la final i espera rival per diumenge (20 h) entre Barça i Betis. El conjunt blanc, però, no està fi; lluny ara mateix de la versió poderosa que a principi de temporada el va portar a encadenar 16 partits sense perdre, amb 14 victòries i 2 empats. I és que el grup entrenat per Carlo Ancelotti, un equip de jugadors que depèn, sobretot, del nivell individual dels futbolistes més que del col·lectiu, s’està trobant que alguns dels seus integrants no estan en el seu millor moment. No rutlla Benzema, ni Valverde, ni tampoc Vinícius ha arribat del mundial amb l’autoritat amb la qual va marxar. Tots tres, trident ofensiu en molts enfrontaments, són bàsics i absolutament determinants per als madridistes, que queden gairebé sense arguments sense ells. I és perquè, a banda de disposar d’un altre reguitzell de grans jugadors, en tenen un altre de diferencial, que destaca per sobre de la resta i que no ha baixat el pistó, Thibaut Courtois.

El porter belga continua al mateix ritme del curs passat, amb intervencions fenomenals, d’aquelles que fan guanyar partits, i també títols, i ahir, contra el València, va aparèixer una altra vegada per guiar els blancs en una semifinal que se’ls va complicar i en què van haver de superar una tanda de penals després de 120 minuts que van acabar en empat (1-1, 4-2). Tampoc va tenir gaire feina el sentinella, però l’esdevenidor del duel no s’explica sense les seves aturades. En la pròrroga, en el segon temps, va emergir amb una mà impossible en una rematada a boca de canó de Fran Pérez, que hauria pogut canviar el signe de tot plegat, i en la tanda de penals va parar la definitiva pena màxima a Gayà, que va donar la classificació a l’equip madridista.

El València, doncs, va vorejar-ho, però li va faltar contundència a dalt. Després d’un primer temps amb alternatives per a tots dos equips, en què el Madrid va ser el que va colpejar primer amb un gol de penal de Benzema (39’), els valencianistes van empatar en el segon (46’) via Samu Lino. Va ser aleshores quan els de Gennaro Gattuso van dominar el partit, còmodes amb la pilota, davant d’un rival contemplatiu, que amb prou feines va trepitjar àrea, encara que no van ser prous esmolats en els últims metres per fer mal. En la pròrroga es va obrir més el joc i les ocasions que es van generar les van neutralitzar, en una porteria, Mamardashvili i, en l’altra, Courtois, que van portar la dilucidació del finalista al punt de penal, on el belga, com acostuma a fer, va triomfar.