El Real Madrid serà en les semifinals de copa. El conjunt orientat per Carlo Ancelotti ho va fer a la seva manera, amb remuntada, amb un punt d’èpica, i també de fortuna, i es va desfer (3-1) de l’Atlético en un enfrontament que es va resoldre en la pròrroga. I és que al Santiago Bernabéu es va veure ahir la pel·lícula de sempre. L’equip blanc va arribar al tram final de partit perdent amb un gol de Morata (19’), i tot i això l’havia pagat barata perquè només ho feia per la mínima quan, després d’oferir novament una versió força pobra, va fer mèrits per perdre de més dianes contra uns colchoneros que van tenir bons moments. Estava completament perdut el grup madridista al final, sense cap mena d’ordre, amb tothom cap amunt, fora de posició, a la desesperada, en un complet caos. I en aquest escenari qualsevol altre equip del món hauria estat incapaç de fer un gol i, probablement, hauria encaixat el segon, fet que l’hauria eliminat, però al Real Madrid se li ajunten sempre tots els astres. S’encaminava, doncs, el duel per a la desfeta local, ja que no passava gran cosa, fins que Rodrygo (79’), que havia sortit de suplent i no se sabia exactament en quina posició jugava, com la majoria de futbolistes blancs, ja que en aquests instants cadascú feia la guerra pel seu compte, va agafar una pilota a tres quarts, va començar a regatejar rivals, va marxar de cinc o sis, i va marcar un golàs per forçar la pròrroga.

Un gol que en el Bernabéu, en aquests contextos, gairebé val per dos, i així va ser, ja que en el temps extra el matx ja va fer baixada per als d’Ancelotti. Més encara amb l’expulsió per doble groga de Savic (99’) –abans, en el 70’ amb 0-1, els roig-i-blancs van protestar amb raó una segona groga a Ceballos que l’àrbitre no va ensenyar– i tot seguit Benzema (104’) va decidir. Ja a les últimes, Vinícius (121’) va tancar amb el tercer.