La junta electoral ens va anul·lar la candidatura i per això no ens podem presentar. Tenim la decisió recorreguda, però no sabem si hi ha prou dies hàbils. Si hi ha resolució, potser serà després. Depèn del TCE. Si ho tramet de manera urgent, pot arribar a temps.

Depenent de com surti, haurem de valorar com actuar. Si hi ha resolució d’urgència favorable abans de dilluns, ens podrem presentar. Si no, no.

És sorprenent per qualsevol persona amb sentit comú i amb vocació, com nosaltres, de millorar el futbol català. Però la realitat és que hi hagut una maquinació secreta per controlar la institució per part del bloc de Subies, amb persones trànsfugues que han volgut anul·lar la nostra candidatura, la segona més votada. Clarament per altres motivacions que no són mirar pel bé dels clubs.

És que ha estat una traïció cap a l’equip i cap al futbol català. Fixa’t que la candidatura d’Isern i la nostra ja teníem un acord verbal per anar junts a la repetició de les eleccions. Els equips de les dues candidatures estàvem treballant coordinadament en els territoris, fins a l’anterior dissabte [el 28 de gener], que teníem reunió per concretar i signar l’acord. Ell es va presentar amb Subies, trencant l’acord i dient que han canviat les condicions. En un acord entre les dues candidatures, quina implicació té l’expresident? És evident. Isern no hi pinta res. S’ha demostrat que qui està organitzant tot aquest complot és una altra persona. Em vaig negar a sumar-me a aquest pla. No és el que buscàvem la gent nova que formàvem la candidatura Els clubs primer per regenerar la institució, recuperar la imatge i trencar amb el conflicte diari que hi ha entre uns i altres. Si jo he d’estar en un projecte en què no pugui controlar què està passant a la federació, no hi seré, perquè tal com s’han comportat, tot apunta que les intencions que tenen no són les del canvi que nosaltres volíem dur.

Sincerament, jo em vaig posar en tot això perquè se’m va fer una proposta. És evident que a la candidatura hi havia exdelegats de l’època de Subies. Però hi havia un gran equip, amb més persones, que teníem una altra manera de pensar, gent jove de futbol, amb mentalitat de regenerar i fer neteja d’aquest conflicte que perdura. En aquest projecte, sí que m’hi veia. Però les condicions no eren aquestes a hores d’ara. Encara que fos president, si a la junta aquest bloc té majoria, malament rai. Em convertiria en còmplice de possibles accions penals. Per això vaig dir que no.

Sí. I s’ha demostrat que aquest bloc traeix a tothom. A Soteras, a Els clubs primer... No tenen escrúpols. I sempre he dit que a la candidatura d’Isern hi ha gent que estima el futbol i vol millorar els clubs, però estan enganyats. No saben l’objecte d’aquest pla.

Interessos personals i controlar la institució, el patrimoni dels clubs.

No, al contrari. Anirem a pitjor. Si les motivacions que porten aquestes persones a fer el que han fet són les que hem dit, han hagut de maquinar secretament a esquenes de tot l’equip, quan ja teníem un acord pel futbol català, aquestes motivacions no poden ser la base d’un projecte per millorar el futbol català. Està clar que no és l’inici, no és el camí que volíem provocar. Per això em vaig negar a acceptar a aquesta proposta.

Un cop perds, veus com són realment les persones. Jordi Terés, exdelegat de Lleida, va començar a fer trucades a persones de l’equip instigant contra la candidatura. Li vaig trucar i m’ho va negar tot. Ja intuïa que hi havia un altre pla. Però vaig seguir treballant, intentant arribar a un acord amb la candidatura d’Isern, perquè era el que ens demanaven els clubs. Fins al punt que vam arribar a un acord. Isern va ser el primer a sortir a dir que es retiraria per unir el futbol català. Estava tot coll avall. Fins que en una reunió entre les dues candidatures, es presenta l’expresident, controlant totes les decisions.

És evident que no va canviar aquell famós dissabte. Ja ho tenien planificat. En el seu cas, és un problema de valors i de principis. Prioritzen el benefici propi en detriment del futbol català.

El que hauria de passar és que tothom pugui anar a votar i que tothom sigui responsable i voti lliurement. Hi haurà una opció, la del bloc de Subies, que no tenen escrúpols per trair qualsevol. I un altre bloc, el de Soteras, que han demostrat que la seva gestió és molt millorable pel futbol català i que han de reflexionar per incorporar gent de futbol que puguin ajudar a construir un nou projecte pels clubs.

Parlar, parlaria amb tothom.

Jo no tinc candidatura. Li explicaria això que t’explico. Que, surti qui surti, Soteras o Subies [remarca Subies en comptes d’Isern], té l’obligació d’implantar un projecte que millori les condicions dels clubs. Els presidents i presidentes estan deixats de la mà de Déu, en Seguretat Social i Hisenda. Se’ls ha de donar seguretat. Som la federació més cara. Tot el que teníem al programa, que era bastant semblant al d’Isern i per això vam arribar a un acord verbal. Tenen l’obligació i la responsabilitat de millorar el futbol català i sobretot de deixar enrere totes les guerres.

Primer els agraeixo la confiança, i que estiguin convençuts que nosaltres seguirem treballant, potser d’una altra manera, per millorar les seves condicions. I que votin lliurement, amb el coneixement de tota aquesta informació i dels perfils de persones que poden fer entrar a la federació i que han demostrat que prioritzen aspectes personals. El famós dissabte, em van dir clarament que no havia entès que els delegats no es mouen per una federació meravellosa sinó pels seus assumptes personals. Volem aquest perfil de persones governant la federació? Jo, evidentment, no. Perquè no provocaran un canvi a millor, al contrari.

Si l’alternativa és que entrin persones per controlar el patrimoni de la federació en benefici propi, malament. El que dic és que si els que volen entrar tenen aquestes motivacions, no tindrien el meu suport, si pogués votar. Els que estan dins, han fet coses molt malament, i hi ha moltes coses per millorar. La federació necessita gent que durant tot aquest procés ha demostrat vàlua i compromís amb els clubs.

Els clubs tenen suficient capacitat, jo no dirigeixo cap vot, només faltaria. Què faria jo? Votaria en blanc.

Totalment d’acord. Però tinc clar que no votaria la candidatura de Subies-Isern. Perquè han demostrat que són capaços, sense escrúpols, de trair qualsevol per aconseguir l’objectiu del bloc.

No, ara mateix, no. Em toca recuperar tot el temps familiar que havia sacrificat. M’he implicat molt. Soc l’únic candidat que va impugnar les eleccions, he hagut de recórrer totes les resolucions, l’únic que s’ha presentat a la SGEAF a demanar inspectors a les meses. Tot per aconseguir el canvi que la nostra candidatura volia.

Presentar-me, ho tornaria a fer. L’equip, exceptuant aquestes persones, ens crèiem i ens creiem el projecte d’Els clubs primer per fugir de la guerra eterna i recuperar la imatge del futbol català. Espero que canviï el dia 13, però no em puc penedir d’haver fet el pas. Si en algun moment he d’ajudar a millorar el futbol català, em tindran.

Fa dos anys no tenia la informació que tinc ara. Si l’hagués tingut, segurament ho hauria fet diferent. Tots vam sumar per millorar el futbol català. Però en tot aquest procés, i més quan perds, surt com són les persones. I veus que no era honest tot el que aquestes persones deien.