L’Olot i la lluita contra els impossibles

“Un altre fut­bol és pos­si­ble”. Ho defensa amb insistència la Unió Espor­tiva Olot, que vol anar més enllà del seu àmbit d’influència i dimarts va pre­sen­tar el pro­jecte a l’Ate­neu Bar­ce­lonès. El pre­si­dent, Joan Agustí, va deta­llar els punts forts del “fut­bol social sos­te­ni­ble” que pro­mou una enti­tat que aposta pel fut­bol inclu­siu, té mai­nada becada entre els equips del plan­ter, inte­gra joves amb risc d’exclusió social i té con­ve­nis de col·labo­ració amb enti­tats com Càritas, Inte­gra, Banc de Sang i Tei­xits i TEA Gar­rotxa, i ara hi ha afe­git Òmnium, amb la volun­tat, entre d’altres, de fomen­tar que es parli en català al camp.

Cons­ci­ent de les limi­ta­ci­ons a la Gar­rotxa –“hi ha l’1% de les llicències de Cata­lu­nya”–, el club busca suports a tot el país. I ho fa rei­vin­di­cant que és un club únic en la pro­moció del talent fut­bolístic català, tenint en compte que s’ha com­promès a fit­xar només juga­dors dels Països Cata­lans, amb un cri­teri de pro­xi­mi­tat (n’hi ha 16 de les comar­ques giro­ni­nes) ben mar­cat. Fut­bol iden­ti­tari. “Si pugéssim a cate­go­ries supe­ri­ors, ho man­tindríem”, expli­cava Agustí a l’Ate­neu, acom­pa­nyat de Fre­de­ric Porta, que va qua­li­fi­car el pro­jecte de l’Olot com “el més engres­ca­dor del fut­bol català”. “Sou un Ath­le­tic Club a la cata­lana, però aneu més enllà”, va dir Porta al pre­si­dent.

Agustí va adver­tir de les difi­cul­tats de fer per­du­rar el fut­bol arte­rial (de barri, de poble, de ciu­tat). Va subrat­llar que, més enllà del Barça –“un mirall tan gran que no ens hi podem reflec­tir”, va dir en l’acte, amb presència dels vice­pre­si­dents blau­grana Rafel Yuste i Elena Fort–, els altres dos clubs cata­lans de pri­mera tenen capi­tal estran­ger, a segona A no hi ha repre­sen­tació, i una mica més avall també hi ha clubs amb capi­tal de fora o molt con­cen­trat. L’Olot és una soci­e­tat anònima espor­tiva –“té més rigor fins que no es regu­lin les asso­ci­a­ci­ons, va dir a Elena Fort, que li pro­po­sava tor­nar a ser un club de socis– i lluita con­tra els impos­si­bles que rep sem­pre que pro­posa can­vis a les fede­ra­ci­ons. “Per què ha de ser impos­si­ble crear un altre grup català a ter­cera, si per exem­ple a la Rioja hi ha 7.000 fit­xes i aquí 185.000? Els nens que juguen aquí tenen 25 pos­si­bi­li­tats menys d’arri­bar-hi”. No només demana més recur­sos per al fut­bol no pro­fes­si­o­nal, sinó també més ben admi­nis­trats. “Perquè canviï alguna cosa, algú ho ha dema­nar. Dia­lo­gant, par­lant-ne. Tre­ba­llem perquè les coses que avui són impos­si­bles demà siguin pos­si­bles”, sen­ten­ci­ava Joan Agustí.