El rival
Rubén Baraja
Un símbol contra la decadència
Immers en el pou, el València s’aferra a Rubén Baraja, una llegenda com a futbolista en el club, però sense experiència a les banquetes en l’elit
El seu aterratge ha alleujat un ambient que era irrespirable
El València camina sobre terreny pantanós. Ja fa temps, de fet. Aquesta és la quarta temporada consecutiva que l’equip, acostumat a viatjar per Europa, a lluitar i competir contra els més grans, acabarà en terra de ningú. I això si les coses li van bé, perquè si ara mateix acabés la lliga es trobaria amb els ossos a l’infern. Actualment el conjunt valencianista, immers al pou, està en llocs de descens i sumit en la decadència, producte d’una discutida gestió de l’amo del club, Peter Lim. L’empresari és el blanc de les ires de gran part de la parròquia xe, enfurismada amb la deriva esportiva que ha adoptat l’entitat des que el 2014 Lim en va obtenir la propietat a través de Meriton Holdings. I és que des d’aleshores el València ha passat d’ocupar la posició número 8 en el rànquing de la UEFA la campanya 2013/14, a la número 44 en la present 2022/23. A més, en aquest període, ni una dècada, en què el club ha experimentat aquesta esmentada degradació, han passat dotze entrenadors.
El nivell de crispació, doncs, és alt, fet que es va palesar fa tres setmanes quan l’afició va deixar buit Mestalla en els primers compassos de partit contra l’Athletic i uns 15.000 seguidors van aplegar-se fora de l’estadi fins al minut 19 –xifra que coincideix amb l’any de la fundació del club–, per protestar contra Lim i Meriton. El duel, que va resoldre’s amb victòria (1-2) per al conjunt basc, va ser l’últim a la banqueta de Voro, que només va durar tres jornades, totes perdudes, i en la segona ja va dir que no podia fer més. Ni Voro, l’exdelegat que tantes vegades li havia resolt la papereta al club i que va acabar destituït, ni tampoc Gennaro Gatusso, el tècnic que va començar el curs i va renunciar, es van veure amb cor de tirar endavant la situació, crítica de veritat.
I en aquest context va aterrar Rubén Baraja. Davant la complicada tessitura el director esportiu, Miguel Ángel Corona, molt criticat també, va convenir amb Lim que l’última bala era la de l’exfutbolista, una llegenda del valencianisme, que, almenys al principi, apaivagarà els ànims i posarà tothom d’acord. El Pipo, migcampista dominant a Europa als anys 2000, va aixecar dues lligues, una copa, una UEFA i una supercopa d’Europa, a més de jugar dues finals de Champions League, amb la samarreta blanc-i-negra, amb la qual va disputar 362 partits i va marcar 58 gols abans de retirar-se. I és que a Baraja, que l’acompanya com a segon un altre mite del club com Carlos Marchena, el sosté això, que és un símbol, perquè mai ha entrenat un equip a l’elit. “L’hem escollit perquè aporta una visió molt encertada del que està passant, ha vist tots els partits. Es parla molt que no ha entrenat a primera divisió, però n’hi ha molts que no ho havien fet en el seu dia, com Xavi, per exemple. És més determinant el màster que té de valencianisme”, va justificar Corona. Mentrestant, Baraja, amb experiències no gaire reeixides a l’Elx (2015/16), Rayo Vallecano (2016/17), Sporting (2017/18), Tenerife (2019/20) i Saragossa (2020), agafa aire, conscient que és el seu moment. “Estic en aquesta situació perquè tinc el cor i mitja vida a València, els meus fills són valencians, els meus amics d’aquí també... L’únic que em motiva és que València necessita algú del meu perfil, que assereni l’equip, perquè no resoldrem res amb els nervis”, va assegurar l’entrenador en la seva posada en escena. De moment ha disputat dos enfrontaments; un de perdut contra el Getafe (1-0) i un de guanyat (1-0) contra la Real Sociedad. Avui, el seu València visita el Camp Nou.