El futbol no és únicament un esport d’onze contra onze i una pilota pel mig. El futbol, com tots els esports, pot jugar més papers en la societat. Pot ser una eina de transformació. Un exemple d’això és l’Associació Esportiva Ramassà, un club de les Franqueses del Vallès que també és una ONG i que fa anys que impulsa projectes solidaris, especialment a l’Àfrica. Un d’aquests el podem trobar cada dilluns a la tarda a les instal·lacions de la Universitat de Barcelona. Les protagonistes són un grup de noies procedents de diferents països i que troben en el futbol una via d’escapament. Persones refugiades o sol·licitants d’asil que han deixat enrere les guerres o les dificultats de casa seva i que busquen una vida millor a Catalunya.

Poc abans de l’esclat de la pandèmia, el club va decidir crear un equip inclusiu femení. L’equip masculí ja disposava d’altres nois sol·licitants d’asil. De fet, són alguns d’aquests jugadors o exjugadors els voluntaris que, juntament amb una integradora social, dinamitzen cada sessió. El primer entrenament es va fer el maig del 2021 i des de llavors l’equip ha integrat més jugadores i ha intentat obrir més portes en el seu dia a dia. Fins i tot va rebre un premi en la 6a edició dels Guardons de l’Esport, que entrega la Fundació Catalana de l’Esport, en la categoria d’igualtat d’oportunitats. La iniciativa, a més, té la col·laboració de la Fundació Barça i el projecte Spring. Un suport econòmic i per donar visibilitat a la feina d’un club modest de la quarta catalana, però que fa una labor social de primera. També altres entitats, com ara Acnur, Apip-acam o Acathi hi aporten el seu granet de sorra.

Unes 30 noies, majors d’edat, formen part d’aquest equip, si bé el nombre d’assistents als entrenaments varia en funció de la situació personal de cadascuna. “Moltes fan cursos, han de resoldre tràmits burocràtics o troben feina. L’assistència no és gaire regular perquè no poden controlar la seva situació personal i no es poden limitar a un horari concret. Una setmana podem ser deu a l’entrenament i després a la següent més de vint”, explica Marc Larripa, encarregat de la part social i de cooperació del Ramassà, a aquest diari.

Perú, Colòmbia, Haití, Ucraïna, l’Afganistan, Sierra Leone, El Salvador, Veneçuela o Guinea són alguns dels països d’on han vingut les integrants de l’equip, que ràpidament creen un vincle entre elles. “És cert que n’hi ha que ho han de deixar perquè troben feina. El grup canvia, és molt flexible, però tot es torna a reconnectar ràpidament. Es fa molta pinya i les noves s’adapten bé”, comenta Larripa. Totes van a l’una. Totes viuen una situació similar. A més, cada un o dos mesos, també s’organitzen activitats lúdiques. És una altra manera de trencar la rutina i generar una unió entre totes, juntament amb els altres membres de la família de cadascuna. De fet, algunes d’elles són mares i aquí el club també ajuda oferint un servei de cura dels menors per ocupar-se d’ells si elles no poden.

Més enllà de la diversió, però, el Ramassà ha fet un pas més per facilitar el dia a dia de totes les noies que formen part de l’equip. Des de fa poc, el club també treballa en la inserció laboral. “Sovint ens preguntaven si coneixíem alguna feina, però nosaltres som un club petit i, a l’inici, ens vam limitar a oferir les sessions d’esport. Ara, però, hem començat a fer un pla individualitzat amb cadascuna. Vam fer una enquesta per saber d’on venien, els estudis o l’experiència que tenien, què volien fer, etc. Hem agafat els casos més urgents per intervenir-hi i hem buscat cursos que reforcin els seus perfils perquè sigui més fàcil que trobin feina, si bé costa trobar empreses que ens ajudin”, afirma Larripa. “Hem intentat complementar el projecte i fer-lo créixer. També muntem tallers per treballar l’apartat emocional i que totes puguin expressar el que porten dins i conèixer-se millor a si mateixes”, conclou.

L’equip solidari del Ramassà pretén, per damunt de tot, ajudar les noies. Oferir-los un espai de desconnexió en el seu dia a dia. Per això, els partits o tornejos solidaris no són, en cap cas, l’objectiu principal. “És cert que tenim exjugadores i demanen jugar, però no és una prioritat”, diu Larripa. Sigui com sigui, les integrants d’aquest conjunt estan guanyant el partit més important, el de trobar una sortida i un lloc on sentir-se a gust.