Tot era goig i feli­ci­tat el dia que el Real Madrid va pre­sen­tar Eden Hazard. Era el 13 de juny del 2019, quan Flo­ren­tino Pérez, cofoi, rebia el que, sense cap mena de dubte, era un dels millors fut­bo­lis­tes del pla­neta. “Feia temps que volia pro­nun­ciar aques­tes parau­les: avui donem la ben­vin­guda a un dels millors juga­dors del món. Eden, ja ets on volies ser”, va dir el pre­si­dent del club blanc. “Ve a for­mar part d’aquest equip un juga­dor mera­vellós, dife­rent, capaç de con­ver­tir el fut­bol en una cosa apas­si­o­nant i sor­pre­nent”, va afe­gir el jerarca madri­dista, que, per ell, va pagar al Chel­sea una mor­te­rada, 160 mili­ons d’euros. I és que Flo­ren­tino bus­cava amb el fit­xatge del belga un cop d’efecte, després d’un curs dolentíssim (2018/19), el pri­mer sense Cris­ti­ano Ronaldo, en què fins a tres entre­na­dors –Julen Lope­te­gui, San­ti­ago Solari i Zinédine Zidane– van pas­sar per la ban­queta i amb fra­cas­sos en la Cham­pi­ons i la copa i un ter­cer lloc en la lliga. A Hazard li van entre­gar el 7, un número emblemàtic en la casa blanca abans pro­pi­e­tat de lle­gen­des com el mateix Cris­ti­ano, Raúl, Butra­gueño, Jua­nito, Kopa o Aman­cio i també un pro­jecte, que havia de girar al seu vol­tant, però les expec­ta­ti­ves gene­ra­des han que­dat lluny, molt lluny de la rea­li­tat. El seu pas pel Madrid, amb qui té con­tracte fins al juny del 2024, ha estat des­astrós.

I és que en qua­tre tem­po­ra­des no ha acon­se­guit ni assem­blar-se una mica a aquell que durant una dècada va domi­nar la Pre­mier Lea­gue. La seva arri­bada baix de forma li va hipo­te­car l’adap­tació, ja no va ser pro­me­te­dora, i tot ple­gat es va aca­bar d’esguer­rar amb una lesió al tur­mell, de la qual ha hagut de ser inter­vin­gut en diver­ses oca­si­ons i el va llas­tar fins al punt de con­ver­tir-se en una peça tes­ti­mo­nial. En la pri­mera (2019/20), va tenir 14 titu­la­ri­tats a la lliga; en la segona (20/21), només set; en la ter­cera (21/22) també set; i en la quarta, la pre­sent (22/23), només una. De fet aquesta cam­pa­nya, en totes les com­pe­ti­ci­ons, només ha dis­pu­tat set par­tits i suma un gol. Per a Carlo Ance­lotti, no compta en abso­lut. “Trobo a fal­tar jugar, estar al camp, sen­tir-me impor­tant. Veu­rem si puc jugar a final de tem­po­rada”, va dir aquesta set­mana el fut­bo­lista de 32 anys a la tele­visió belga RTBF, en què va par­lar també de la relació que manté amb el tècnic. “Hi ha res­pecte entre nosal­tres però no diré que ens par­lem, perquè no ens par­lem”, va reve­lar el juga­dor. “Hazard ha estat molt honest. No par­lem gaire, no parlo gaire amb ell. És la veri­tat”, va res­pon­dre Ance­lotti en roda de premsa. “Però encara que no par­lem gaire i encara que no jugui gaire, em res­pecta. I jo el res­pecto a ell”, va cloure l’italià, que no ali­nea el belga des del 3 de gener, en la copa al camp del Cacereño (0-1) de segona RFEF en un par­tit en què va ser titu­lar i el va subs­ti­tuir en el minut 68 amb 0-0 en el mar­ca­dor. Res fa pen­sar, doncs, que avui en el clàssic jugui algun minut i con­ti­nuarà sense haver par­ti­ci­pat en cap Barça-Madrid.

A Hazard, l’han avançat i ja no té lloc. Ni opci­ons té ja de com­pe­tir-lo perquè l’home a qui li hau­ria d’arra­bas­sar és Vinícius. El bra­si­ler és també un dels motius de l’eclipsi del belga. Van reu­nir-se pràcti­ca­ment a la vegada, ja que Vinícius va com­bi­nar en el seu pri­mer curs (2018/19) el filial amb el pri­mer equip, al qual no va pro­mo­ci­o­nar defi­ni­ti­va­ment fins al següent (19/20), quan Hazard va incor­po­rar-se al con­junt blanc. Els seus camins han anat des d’ales­ho­res per direc­ci­ons molt dife­rents, els papers s’han inter­can­viat i Vinícius ha anat esca­lant fins a con­ver­tir-se en aque­lla estre­lla que havia de ser Hazard.