Plantofada de descens
2a divisió FEF. L’Olot mostra la pitjor cara en el dia menys indicat, perd contra el Lleida i torna a veure la permanència lluny i complicada
Olot 0 Lleida Esportiu 2
OLOT:Arnau, Callís, Gonzalo, Uri Ayala, Bigas, Ot Serrano (Forgas, 46’), Èric Vilanova, Valverde (Saïdou, 72’), Eloi (Terma, 68’), Xumetra (Urri, 46’) i Busquets (Arnau Fores, 62’).LLEIDA ESPORTIU:Iñaki, Òscar Rubio, Figueras, Mejía, Alpha, Diamanka, Quadri, Monterde, Campins, Agüero i Chuli.GOLS:0-1 (42’) Campins. 0-2 (86’) Callís, en pròpia porteria.ÀRBITRE:Rodríguez CarpalloT.G.:A Uri Ayala, Callís, Bigas, Alpha, Agüero i Pladevall.T.V.:Cap.PÚBLIC:1.081 espectadors al municipal d’Olot.L’Olot ho tenia tot de cara per fer un salt definitiu i agafar-se amb les dues mans a la permanència. Calia guanyar el Lleida Esportiu, gens fàcil, a casa, davant la millor entrada del curs (1.081 espectadors) i en una matinal perfecta per al futbol que es va anar ennuvolant fins arribar a una tempesta de llamps i trons. Literal. La sensació d’abatiment de l’entorn i, en alguns moments del partit, dels mateixos jugadors va deixar el dia ben enrarit i, el pitjor de tot, l’equip a cinc punts del play-out i a sis de la permanència. La feina feta per eixugar la distància gràcies a una ratxa meritòria va anar-se’n en orris en 90 minuts fatídics.
El Lleida Esportiu va sortir al terreny de joc amb més intensitat i més claredat d’idees. A Campins ja li van anul·lar ben d’hora una diana que havia de ser un avís per a navegants, però els olotins no van tenir capacitat de resposta en cap moment. Just a la mitja hora de joc, Chuli va estavellar una pilota al travesser, l’enèsim avís, i, al final, el preludi del 0-1 que va caure pel seu pes. Aquesta vegada, Campins, en posició legal, va superar Arnau Fàbrega per deixar glaçat un municipal que va notar de seguida que el seu equip no responia –Valverde va tenir l’única arribada amb cara i ulls del primer acte.
Després de la represa, Albert Blázquez va intentar sacsejar l’equip, tot i que mínimament, i l’Olot va semblar sortir amb una marxa més. Valverde ho va tornar a intentar sense prou encert. Els relleus des de la banqueta no van aportar el canvi de ritme desitjat i, a les acaballes, va fer acte de presència una pluja que va acabar de fer dimitir els espectadors. I el Lleida Esportiu va fer el segon amb un cop de sort, ja que Callís va fer gol en pròpia porteria (86’), una diana que li permetia assegurar-se del tot el goal average particular amb els de la Garrotxa per si encara no feia prou mal la derrota.
A l’Olot li queden vuit jornades per seguir creient en l’objectiu de la salvació. El bon grapat de duels directes que haurà d’afrontar és l’única esperança que tenen els garrotxins. Una altra bona ratxa triomfal permetria aconseguir el que torna a semblar una proesa.