El Nàstic de Tarragona empata davant l’Osasuna Promesas (1-1) al Nou Estadi en un partit on ha tornat a competir bé, però s’ha quedat molt curt a nivell futbolístic. L’equip ho ha intentat fins al final, però encadena el segon empat a casa deixant escapar una nova oportunitat per tancar de manera gairebé definitiva l’objectiu de la permanència.

Han seguit la tònica habitual dels darrers partits al Nou Estadi els primers minuts. Poc a destacar en cap de les dues àrees. A més, ambdós conjunts apostant pel joc directe i vertical. Amb el pas dels minuts, i en aquest context, ha estat millor el filial navarrès que els granes. Els visitants han estat capaços de generar diverses accions de perill sobre la porteria de Manu García, però amb ben poc encert. En canvi, el Nàstic n’ha tingut prou amb uns minuts bons al tram final del primer temps perquè Guillermo connectés una pilota morta dins l’àrea i la posés al fons de la xarxa.

Un avantatge que no ha durat més de quinze minuts a la segona meitat. Una bona centrada per banda esquerra l’ha rematat Barbero, en la primera que tocava, per empatar el duel. S’ha obert el partit a partir d’aquí, ambdós conjunts han tingut arribades, no tantes ocasions clares, però sí presència. Ha estat el Nàstic qui més ho ha buscat al tram final davant un Osasuna que ha anat donant per bo l’empat amb el pas dels minuts.

El conjunt tarragoní deixa escapar una nova oportunitat a casa per, en aquest cas, segellar pràcticament la permanència. La distància amb el descens es redueix, però queda encara a cinc punts quan tan sols queden sis partits per disputar-se. Un nou resultat decebedor d’un Nàstic que continua demostrant que es queda curt. Competeix, i ha crescut des de l’arribada de Dani Vidal en aquest sentit, però es queda aquí. A mitges una setmana més.