Carlo Ancelotti va guanyar la copa d’Itàlia amb el Milan l’any 2003, va aixecar la FA Cup amb el Chelsea el 2010 i ahir a La Cartuja va conquerir la seva segona copa amb el Real Madrid, el seu desè títol com a entrenador del club blanc. Confort per a Florentino i llàgrimes a Pamplona. El Madrid va frustrar el somni de l’Osasuna de guanyar el seu primer títol de la història. L’equip navarrès havia perdut ja la final de copa del 2005 i ahir a Sevilla el futbol tampoc va premiar un equip amb identitat i ànima que queda de nou a les portes de la glòria. Mereixia un millor destí l’Osasuna i també Jagoba Arrasate. Vintè títol de copa per a un Madrid que dimarts té la seva gran batalla de veritat contra el Manchester City de Pep. La copa és un botí menor. Després d’haver perdut la supercopa contra el Barça i sense possibilitats en la lliga, si el Madrid no aixeca la Champions, la copa no servirà de consol.

Vinícius va ser protagonista. Xou i circ. Per a bé i per a mal. Desequilibrant en els dos gols del Madrid i actitud de nen malcriat en tota la resta. Es va barallar amb Moncayola, amb David García i amb mig Osasuna. Lucas Vázquez va sortir de la banqueta per calmar-lo en la primera part i abans de començar el segon temps les càmeres van captar també com Ancelotti li demanava seny. Com un pare aconsellant un fill. Però en aquest cas, el fill ha sortit rebel. Vinícius irrita. Va encendre els aficionats de l’Osasuna i va tenir constants desconsideracions cap a Sánchez Martínez.

Futbolísticament Vinícius va ser el factor determinant. Rodrygo hi va posar els gols, però Vinícius hi va posar el desequilibri. Va ser un malson per a Moncayola i Rubén Peña en aquella banda. En el primer gol va marxar de tots dos abans de regalar el gol a Rodrygo Goes i en el segon també va marxar de tothom. Va tenir fortuna el Madrid en el 2-1 perquè l’Osasuna no va encertar en el refús i el xut de Valverde, després d’algun rebot, va caure als peus d’un Rodrygo que va tornar a definir amb encert davant Sergio Herrera. L’Osasuna va tenir una fuita en la banda dreta i la targeta a Moncayola en el minut 21 encara el va condicionar més.

El gol de Lucas Torró amb un gran xut ras des de fora de l’àrea, que empatava momentàniament la final, va despertar de nou la fe de l’Osasuna. Va tenir els seus moments. Abde hauria pogut marcar en el primer temps després de robar-li la cartera a Militão i Kike Barja també hauria pogut marcar en l’afegit, però en tots dos casos va aparèixer Carvajal al rescat per evitar dos gols cantats. Aquest cop el tren per a l’Osasuna passa de llarg. Amor propi sense premi.