El Sant Andreu és a 90 minuts (o 120) de pujar a 2a FEF o de quedar-se amb la mel als llavis. Tot es decidirà al mític estadi Helmántico de Salamanca aquesta tarda (18 h) i davant més de 12.000 persones. L’empat a un al Narcís Sala va deixar-ho tot obert, ningú va aconseguir avantatge, fet que converteix la tornada en una final definitiva, a tot o res.

L’expedició andreuenca va passar per un viatge llarg i pesat fins a Salamanca aquest dissabte. Primer, en AVE de Barcelona a Madrid, després desplaçament en autocar fins a la ciutat castellanolleonesa. Un esforç que han multiplicat un bon nombre d’aficionats catalans, més de 400, que han fet el trajecte complet en autocar per acompanyar els seus jugadors.

L’equip va entrenar-se a Salamanca, però no a l’Helmántico, ja que el conjunt local li va prohibir exercitar-se a l’estadi argumentant que l’estat del terreny de joc no era el millor després de les pluges i volien preservar-lo per al partit. Ho van fer al camp del CD Doñinos.

El Salamanca va baixar de categoria la temporada passada, i després d’un inici irregular en lliga va acabar classificant-se per al play-off com a tercer del grup VIII de la tercera FEF, sumant 53 punts. En l’eliminatòria prèvia a aquesta final va superar amb claredat l’Atlético Astorga –4-1 en el global –, però va patir de valent en els quarts de final per eliminar el Real Ávila, empatant a dos en el global i fent bo el factor classificatori.

Malgrat això, la UDS Salamanca està en un gran moment com a local. Va guanyar els dos partits anteriors per dos gols de diferència per escalar fins a aquest darrer esglaó de la promoció d’ascens, i no ha perdut a l’Helmántico en els darrers nou partits. Per tant, el Sant Andreu sap que té al davant un repte majúscul. Però també sap que és el darrer, i que el premi és a tocar. S’acaba la temporada i els quadribarrats volen fer-ho celebrant un ascens a 2a FEF.