Pep Guardiola té una cita avui amb la història a Istanbul (21 h, La1 i Movistar Liga de Campeones). Sorprèn que un entrenador que ha canviat la història del futbol modern només tingui dues Champions en el seu palmarès, però així és la llei del futbol. Implacable. Messi és el millor jugador de la història i només ha guanyat quatre Champions, l’última el 2015. O com va dir el mateix Pep al seu dia: “Michael Jordan va guanyar sis anells de l’NBA i va jugar-hi 16 temporades...” No sempre guanya el millor. Pep lluitarà avui per sumar la tercera Champions com a entrenador. Igualaria Zidane i Bob Paisley. Seria la primera del Manchester City. Tres n’ha guanyat l’Inter, que no ha aixecat el trofeu des del 2013 al Bernabéu.

El llegat de Guardiola és gran. Un tècnic capaç de deixar empremta allà on ha anat, aportant un segell propi als seus equips, fent-los jugar de meravella, fent millors els seus jugadors. Una feina premiada amb infinitat de títols a l’Estat espanyol, Alemanya i Anglaterra, però Europa es resisteix des que va sortir del Barça. Des d’aquella Champions a Wembley l’any 2011, Guardiola busca repetir. Cada any, l’equip que entrena Guardiola ha estat el favorit. El seu Manchester City ja es va acostar a la glòria el 2021, però la sensació és que aquest sí que és l’any. L’arribada d’Erling Haaland ha estat el complement extra d’un equip ple d’estrelles, que juga com els àngels i pràcticament amb els ulls tancats. Els citizens han pispat la lliga a l’Arsenal de Mikel Arteta i han aixecat també la FA Cup després de superar el United d’Erik ten Hag. La Champions seria la cirereta. Un triplet històric. Com el que va guanyar Guardiola l’any 2009 a Barcelona. Seria el segon club anglès capaç de guanyar la Premier, la FA Cup i la Champions en una mateixa temporada, després que ja ho fes al seu dia el Manchester United. Només l’Inter de Milà i Simone Inzaghi poden deixar el tècnic de Santpedor amb la mel a la boca.

A Milà han recuperat la il·lusió. Aquesta temporada l’equip nerazzurro ha guanyat la copa i la supercopa d’Itàlia i ara busca el premi gros de la Champions. Són 13 anys de naufragi pel continent europeu. Des d’aquella Champions de Mourinho al Santiago Bernabéu, també amb un triplet, que l’Inter no ha tornat a sentir-se el rei en les competicions europees. De fet, va estar sis anys sense jugar la Champions, entre el 2012 i el 2018, i des del 2020 que no juga una final; aleshores va ser contra el Sevilla en l’Europa League. Va guanyar el Sevilla, que aquest any ha repetit i ha aixecat la seva setena Europa League. El West Ham s’ha endut els honors en la Conference League. I ara el City i l’Inter volen tocar el cel d’Istanbul en la màxima competició continental.

El mèrit dels homes de Simone Inzaghi va ser acabar segons en un grup amb el Bayern i el Barça, però després s’han trobat amb un camí força acceptable ja que s’han enfrontat al Porto, el Benfica i el Milan. Més sinuós ha estat el camí del City fins a la final. L’equip de Guardiola ha hagut d’eliminar el Bayern de Munic i el Real Madrid.