Istanbul ja feia dies que es preparava per acollir la final de la UEFA Champions League entre el Manchester City i l’Inter de Milà. Als restaurants dels barris cèntrics es podia degustar el “Menú Champions”, format per un entrepà o un durum i una beguda. Un dels centres de la ciutat, Taksim, lluïa una copa de grans dimensions per l’ocasió. Les avingudes principals també estaven empaperades amb fotografies del trofeu i, de fons, la silueta urbana d’Istanbul amb l’eslògan “Comença l’emoció del partit”.

El partit es va disputar a l’Estadi Olímpic d’Atatürk, que porta el nom de qui va fundar la República de Turquia ara fa un segle, Mustafà Kemal Atatürk. Se situa a més de vint quilòmetres del centre, al nord-oest d’Istanbul, és l’estadi més gran del país –pot acollir uns 75.000 espectadors– i és la seu de la selecció turca. Es va construir el 2002 per la candidatura dels jocs olímpics a Turquia el 2008, que no va acabar sent una realitat.

Mehmet Buyukekesi, president de la Federació de Futbol de Turquia, va remarcar la importància d’aquesta final, ja que el capità del Manchester City, Ilkay Gundogan, és de descendència turca, i a l’Inter de Milà hi juga el capità de la selecció del país, Hakan Calhanoglu: “Guanyi qui guanyi, aquest trofeu s’aixecarà en mans d’un capità turc. Estem orgullosos de tots dos. El que hem de fer és aplaudir-los.”

Fa un mes que la UEFA va confirmar que es jugaria el partit a Istanbul, després de rumors del traspàs a Lisboa pels possibles aldarulls polítics amb motiu de les eleccions presidencials i legislatives que es van dur a terme al maig. A l’estadi ja s’hi havia de celebrar la final del 2020, que es va haver d’ajornar per les conseqüències derivades de la covid-19, i aquell any sí, es va celebrar a la capital de Portugal.

A Turquia s’hi va jugar la final del 2005, també entre un equip anglès i un d’italià: el Liverpool i l’AC Milan. El partit se’l recorda com “el miracle d’Istanbul”, una de les millors remuntades de la història del futbol en una final de la Champions. A la segona part el Liverpool va igualar el marcador marcant tres gols i va rematar la victòria als penals.

Per celebrar que Istanbul era l’escenari de la final d’enguany, molts locals van visitar el Champions Festival: samarretes de l’Inter i del City, alguna del Barça i alguna altra del París Saint-Germain, però sobretot samarretes del Besiktas, del Galatasaray i del Fenerbahçe. I molta gent amb roba de carrer. L’Alejandro, que ha volat des de Mèxic amb la seva família, compara el festival amb el de la final ubicada a Madrid el 2016/17: “L’ambient era molt diferent perquè hi havia molts més seguidors. Les instal·lacions eren més grans i hi havia molta més varietat. També suposo que hi influïa que no hi hagués un accés tan restringit a l’alcohol, tot tenia un sentiment més festiu.”

Tot i això, el recinte disposava d’espais d’interacció organitzats per patrocinadors, com una simulació de xut per part de Turkish Airlines. La mateixa Champions també tenia les seves pròpies activitats: on hi havia la cua més llarga és al lloc on et podies fer una foto amb el trofeu. “És positiu per a Turquia que es facin aquests esdeveniments, perquè porten gent i diners”, opinava l’Ali, un turc que miraria la final amb els seus amics des de casa.

Un moment important de la prèvia va ser el partit que es va jugar al camp del Festival entre llegendes del futbol com Luís Figo i Kaká, entre altres. Durant la final, en aquesta mateixa zona es va retransmetre en directe el joc en una pantalla gegant, per a tots els seguidors i locals que no podien anar al camp, com el Hussam: “He vingut expressament del Líban per poder viure l’ambient del partit, però com que les entrades són molt cares no aniré a l’estadi i el miraré des d’aquesta pantalla o en algun bar del centre de la ciutat.” El Festival es clou avui amb un concert benèfic dedicat als afectats pels terratrèmols del 6 de febrer passat a Turquia i Síria. Algunes d’aquestes víctimes, concretament un grup de nens, van poder gaudir també d’un entrenament dels dos equips.

A la zona del voltant de l’estadi també s’hi van instal·lar zones per a fans, en aquest cas un espai separat per als seguidors italians i un altre per als anglesos, ambdós amb actuacions i animació. “Comparant-ho amb altres finals de la Champions on he anat, aquesta no està tan ben organitzada, el camp està lluny i arribar-hi és llarg, i aquí a la zona fan no tens ni lloc per seure”, es queixava el Federicco, seguidor de l’Inter. “Hem arribat avui i marxem demà al matí, hem vingut exclusivament per al partit, i la veritat és que ha estat difícil arribar fins a l’estadi, però esperem que aquest cop ens puguem endur la copa”, afegia la Katherine, fan del City.