El focus futbolístic se situa a Oceania. Quatre anys després del mundial de França, el món busca nou campió a Austràlia i Nova Zelanda. I ho fa en un context cada vegada més positiu. Tot just serà el novè mundial femení de la història. El recorregut és curt, però serà, segurament, l’edició més mediàtica de totes. El creixement experimentat en els últims anys viurà una nova prova. Audiències, assistència i una col·lecció d’estrelles cada vegada amb més transcendència social. El producte que deien que no venia necessitava una aposta. I aquesta és cada vegada més gran per part de clubs, federacions, mitjans de comunicació o marques. La visibilitat ha crescut i la gent s’hi ha enganxat. El producte ven i agrada cada vegada més. Austràlia i Nova Zelanda vol ser-ne un exemple més.

Des d’avui fins al 20 d’agost, 32 seleccions competiran per alçar-se com la millor del planeta. La gran pregunta és si algú serà capaç de posar fi al domini dels Estats Units. El combinat de les barres i les estrelles ha guanyat la meitat dels mundials que s’han disputat, quatre (1991, 1999, 2015 i 2019), i s’ha imposat els dos darrers cops. Busca la cinquena estrella en la que serà l’última participació de la seva futbolista emblema, Megan Rapinoe, que es retirarà quan acabi la competició. Qui pot frenar la selecció dels Estats Units? La resposta, segurament, la trobem al continent europeu. Anglaterra és una de les seleccions més en forma del moment després de guanyar l’Eurocopa.

En les travesses també hi entra Alemanya, que ja sap què és guanyar el mundial (2003 i 2007). Està per veure quin paper serà capaç de fer Espanya després d’haver recuperat Alèxia respecte a l’estiu passat, però amb baixes com les de Patri, Mapi o Clàudia Pina per culpa del conflicte de les 15. Sense oblidar Noruega o Suècia. De les candidates a les debutants. Fins a vuit seleccions s’estrenaran en una copa del món: Portugal, la República d’Irlanda, el Marroc, Haití, Panamà, les Filipines, el Vietnam i Zàmbia.