Albert Blázquez
Jugador de l’Olot
El retorn del capità
El lateral de Besalú torna a sentir-se futbolista amb l’Olot un any i mig després de la lesió al tendó d’Aquil·les i d’acabar el curs passat sent l’entrenador
L’amistós de dimecres entre l’Olot i el Girona va deixar notícies molt positives al conjunt garrotxí. Algunes de col·lectives, perquè els de Pedro Dólera van competir de meravella i van posar en moltes dificultats el Girona, avançant-se fins a dues vegades en el marcador. I altres d’individuals, com el retorn a l’equip de Pedro del Campo o el bon rendiment dels més joves. Ara bé, el nom d’Albert Blázquez va destacar per sobre de la resta. No pas perquè jugués de central tot i ser lateral dret, sinó perquè el de Besalú, de 31 anys, va tornar a jugar un partit un any i mig després de passar per la sala d’operacions per recuperar-se d’una greu lesió al tendó d’Aquil·les. “Les sensacions van ser bones i no vaig notar cap molèstia, per tant entenc que el peu està bé”, explica Blázquez, content de tornar en una gran cita com l’amistós contra un equip de primera com el Girona: “Sempre que venen aquests equips ens agrada molt i estic feliç perquè vam donar una bona imatge i l’afició pot estar contenta.”
El retorn d’Albert Blázquez a la gespa no és una notícia qualsevol, ja que suposa el retorn del capità, que complirà la seva novena temporada al conjunt olotí, després de passar un calvari. “Ahir va fer un any i mig que em van operar i mentalment aquestes lesions llargues són molt dures. Quan creia que estava bé es complicava la recuperació i no va ser fins al gener que vaig veure que anava millorant i vaig poder començar a entrenar específicament el tendó i les cames”, explica el defensa garrotxí, que a l’estiu ha estat treballant amb preparadors físics i fisioterapeutes per arrencar la pretemporada al màxim nivell: “El que em queda és agafar físic i ritme.”
De la banqueta al camp
Recuperar-se d’una lesió greu sempre és especial, però el que fa únic el cas d’Albert Blázquez és que el defensa va acabar el curs passat sent l’entrenador de l’equip fent tàndem amb Iñigo Arriola. “Ja feia gairebé tot l’entrenament amb el grup i em faltava poc per poder tornar a jugar, però el club va destituir Risueño i se’m va proposar agafar l’equip. Vaig acceptar per intentar salvar la categoria perquè volia ajudar el club”, diu Blázquez, que assumeix amb naturalitat el fet de tornar a compartir camp amb jugadors que fins fa ben poc dirigia: “Tenia molt clar que el que volia era tornar a jugar i per sort el club i Pedro Dólera ho van acceptar. És una situació particular, però l’afronto amb naturalitat i ha quedat clar que ell és l’entrenador i jo un jugador més, sense ser ni més ni menys que qualsevol altre. Amb la plantilla jo sempre he estat molt directe per dir el que penso i no tinc cap problema amb ningú.”
Vestit novament de curt, Blázquez encara pot aportar molt al camp, però també té clar que l’experiència del curs passat li servirà en un futur: “Sempre he dit que a la llarga m’agradaria ser entrenador. Aquesta vegada em va venir de sorpresa i de cop, sense poder preparar res ni tenir l’experiència necessària, però em servirà per al futur per agafar un equip. És un món que m’agrada molt”, sentencia.