Ha estat un any negre per a la selecció espanyola femenina. El camí fins a Austràlia i Nova Zelanda no podia ser més tortuós. I no ho ha estat en l’aspecte futbolístic, si no per tot el que ha passat fora de la gespa. I quan la pilota deixa de ser notícia és un mal senyal. Des de l’Eurocopa fins ara han passat moltes coses. El torneig disputat a Anglaterra va arrencar de la pitjor manera amb la lesió d’Alèxia a tres dies del debut. La Pilota d’Or queia de la competició per culpa d’una lesió que la va deixar deu mesos fora de combat. La selecció espanyola va acomiadar-se als quarts de final en perdre contra Anglaterra. Va ser l’últim cop que es va parlar de futbol. El conflicte va esclatar a finals d’agost i encara ara continua latent. Després que transcendís que diverses jugadores no estaven ni d’acord ni satisfetes amb la forma de treballar de Jorge Vilda, va encendre’s el foc. Tres setmanes després, quinze jugadores renunciaven a ser convocades mentre no hi haguessin canvis. Entre elles, Mapi León, Aitana Bonmatí, Patri Guijarro, Sandra Paños, Mariona Caldentey i Clàudia Pina. La columna vertebral del Barça i d’Espanya, que també tenien el suport d’Alèxia i Irene Paredes.

Algunes de les millors jugadores del món deixaven de formar part de la selecció espanyola i posaven en risc la seva participació en el mundial. Des de llavors, mesos d’incertesa, de preguntes i d’intentar acostar posicions. S’ha aconseguit. Algunes de les quinze van tornar a mostrar-se seleccionables, però d’altres es miraran el mundial des de casa. S’han fet canvis i millores pel que fa a les condicions i es pretén fer força des de dins, però Jorge Vilda, que sempre ha tingut el suport de la federació, continua sent-ne el seleccionador. No tot ha canviat. El madrileny ha recuperat algunes jugadores essencials, però torna a jugar-se-la en una gran competició. Si Espanya fracassa, les futbolistes tindran més arguments per exigir canvis i intentar treure el màxim profit a la millor generació de tots els temps, però que està incompleta. Hi és Aitana, candidata a la Pilota d’Or. Hi és Alèxia, absent en l’Eurocopa i que ha jugat pocs minuts des que va rebre l’alta. Hi són Paredes, Mariona o Ona Batlle, però hi falten Mapi León, Patri o Pina, a més de Paños.

Espanya ha d’intentar centrar-se en la pilota si vol fer un bon paper en aquest mundial. Jugadores amb potencial, en té. És tot just la tercera copa del món per al combinat espanyol, després de no passar de la fase de grups l’any 2015 i de caure contra els Estats Units en els vuitens del 2019. Superar aquesta barrera sembla el mínim exigible.