La reina d’Àfrica de l’última dècada vol explotar de nou, deixar enrere les molèsties i jugar. Asisat Oshoala ha arribat al cim més alt a còpia de lluita i esforç. Si ja és complicat ser dona i jugar a futbol –cada vegada menys, però encara hi ha moltes traves–, el camí és més difícil en un continent com l’africà, on els drets de les dones estan molt més limitats que en altres parts del món. Ara ella és un exemple per a les nenes. Ha aconseguit arribar al futbol professional i guanyar els títols més importants, a més de disputar la competició més important del món representant el seu país.

Oshoala també es va trobar amb obstacles, fins i tot dins la seva família. Els seus pares no volien que jugués a futbol –cap esport estava ben vist per a una noia–, però un torneig ho va canviar tot. Va ser el mundial sub-20 de l’any 2014 disputat al Canadà. Allà, Nigèria va arribar a la final, on va perdre contra Alemanya. La davantera blaugrana, que llavors tenia 19 anys, va despuntar per damunt de la resta. Va ser elegida millor jugadora del torneig, a més de ser la màxima golejadora, amb set gols. “El mundial del 2014 va canviar tota la història. Després d’aquell torneig, el meu pare em va preguntar si realment m’agradaria ser professional. Em mirava i estava orgullós de mi i del talent que tenia. No volia que el desaprofités.” Ho explicava Oshoala en una entrevista a la FIFA. I no ho va fer. El Liverpool i l’Arsenal van ser el trampolí previ a arribar al Barça. En el camí s’ha proclamat millor jugadora d’Àfrica els anys 2014, 2016, 2017, 2019 i 2022, a més de ser elegida la millor futbolista africana de la dècada. També ha sumat infinitat de títols col·lectius vestida de blaugrana i ella hi ha col·laborat fent-se un fart de marcar gols, especialment en les competicions estatals.

Uns gols que la selecció necessita. Les superàligues han disputat tots els mundials fins ara. El seu millor resultat és arribar als quarts de final de l’any 1999. Aquest cop i el 2019, en què van jugar els vuitens, són les úniques ocasions en què han superat la fase de grups. No volen tornar a quedar-se aquí. El 0-0 del debut obliga a la victòria davant Austràlia. La blaugrana, dubte per un cop rebut contra Canadà, no vol tenir una espina com la de la final d’Eindhoven, en què no va poder jugar per lesió. Vol aixecar el vol i continuar el seu trajecte a Oceania.