Nova Zelanda depèn de si mateixa per fer història. Les kiwis són una de les amfitriones d’aquest mundial, juntament amb Austràlia, i tenen a l’abast l’opció de classificar-se per als vuitens de final. Seria el primer cop que ho aconseguirien després de cinc participacions frustrades en la fase de grups i en què ni tan sols van ser capaces de guanyar un partit. Això aquí, a casa, Nova Zelanda sí que ho ha aconseguit. Va debutar amb triomf contra Noruega. Una victòria que va ser celebrada com el que era: una fita mai abans aconseguida. Entre les jugadores, una d’especialment feliç: Rebekah Stott.

Fa poc més de dos anys, la defensora neozelandesa estava fent tractament de quimioteràpia per superar un limfoma de Hodgkin. Stott estava jugant a Anglaterra, al Brighton, quan va notar-se un petit bony al coll. Era el març del 2021, tenia 27 anys i va fer les maletes cap a casa, Nova Zelanda, per tractar-se. Ho va explicar al món mentre es trobava en quarantena. Era època pandèmica i els viatges internacionals estaven restringits. Va sotmetre’s a quimioteràpia durant quatre mesos, fins que al juliol va anunciar que el càncer havia remès.

Stott va explicar la seva lluita a través d’un compte d’Instagram anomenat Beat it. Durant aquest temps, la neozelandesa tenia un objectiu clar: tornar a jugar a futbol i estar disponible per al mundial que es jugava a casa l’estiu del 2023. “Va ser una gran motivació per a mi”, va explicar a Discovery+. Fins i tot va jugar uns minuts quan encara no sabia que el càncer havia remès, però va ser a l’agost quan va fitxar pel Melbourne City. Fins que el Brighton va tornar a trucar a la seva porta l’any passat per continuar escrivint la història que s’havia aturat un any i mig enrere. Ara bé, tornar no va ser fàcil. Les seqüeles físiques i mentals eren evidents. “No havia fet res durant mesos, no tenia músculs ni força”, explicava Stott. Va ser un procés llarg i difícil, però completat amb èxit.

En debut contra Noruega, Stott es va endur l’ovació de la nit quan va ser substituïda. No només s’estava celebrant la victòria del país, sinó també la d’una futbolista que torna a gaudir del que més li agrada i que ha deixat enrere la malaltia. Ha estat titular en els dos partits jugats, s’espera que avui també. Té una cita amb la història. Si Nova Zelanda guanya, serà equip de vuitens.