Canadà-Austràlia
La lluita canadenca
Fa uns mesos, la selecció del Canadà es va declarar en vaga per diferències econòmiques
La federació hi va respondre amb amenaces
En el moment de màxima esplendor de la dona en el món del futbol, amb un creixement sense aturador, és cada vegada més freqüent que les jugadores alcin la veu i demanin que se’ls reconegui la feina i el que estan aconseguint. S’ha vist en nombrosos països. Les futbolistes han demanat canvis i, sobretot, millores en les condicions tant de treball com econòmiques. Al Canadà ha passat el mateix. La lluita de les jugadores de la selecció va assolir el punt àlgid el mes de febrer passat, quan van decidir declarar-se en vaga per les retallades en el pressupost i la bretxa salarial que existia entre els homes i les dones i que era tema de conversa des de l’estiu anterior, quan el Canadà es va proclamar campió olímpic. La resposta de la federació va ser en forma d’amenaça: o jugaven o emprenien accions legals contra elles adduint que la vaga era il·legal. Pocs dies després, el Canadà disputava la SheBelives Cup i les jugadores van sortir a la gespa amb una samarreta lila en què es podia llegir: “Prou és prou.” Els Estats Units, un dels rivals, es va solidaritzar amb elles.
Aquestes disputes van desembocar en la dimissió de Nick Bontis, president de la federació canadenca, demanada pels presidents de tretze federacions provincials i territorials del país. Dies després, s’anunciava un principi d’acord per tal que s’equiparessin els salaris i els pressupostos que tenia l’equip masculí. Ara bé, aquest principi d’acord era només això: un principi encara sense final feliç. La victòria i la justícia encara no són una realitat, si bé s’ha fet un primer pas.
Eren les exigències d’un grup de jugadores que confien a fer el salt en aquest mundial. Fins ara, el seu sostre és la quarta posició, aconseguida l’any 2003. A França, el Canadà va quedar eliminat en els vuitens de final. Traslladar els èxits olímpics al món és l’objectiu. Les canadenques van aconseguir l’or a Tòquio l’any 2021, després de sumar el bronze a Rio i a Londres.
Precisament aquest èxit olímpic va ser el colofó d’una altra lluita. La lluita de Quinn, la primera persona transgènere no binària a disputar aquesta competició i que també va trencar aquesta barrera en el debut mundialista contra Nigèria. Quinn va anunciar la seva identitat de gènere l’any 2020 i va visibilitzar així el col·lectiu que integren aquelles persones que no se senten ni homes ni dones. Igualtat i visibilitat. Dos valors que representen la selecció canadenca, que busca la classificació per als vuitens.