En un país on el rugbi és un dels esports per excel·lència, el futbol ho ha eclipsat absolutament tot. Austràlia s’ha paralitzat des del 20 de juliol passat per centrar els seus ulls en la selecció femenina de futbol. Un equip que va fregar la medalla a Tòquio el 2021 i que, sense presentar mai candidatura, encadenava quatre mundials arribant a la fase final i amb els quarts com a sostre. La il·lusió era màxima i s’ha anat multiplicant a mesura que han anat avançant les setmanes. Ni la lesió de la seva estrella, Sam Kerr, a l’inici, ha minvat les aspiracions de les matildas. Austràlia està fent història i ahir va escriure una nova pàgina en accedir a les semifinals del mundial.

La selecció de França, malgrat mantenir la maledicció a les grans competicions, és sempre una amenaça. Una potència europea plena de jugadores que saben què és triomfar a Europa i aixecar Champions. El cartell de favorit, si era per a algú, era per a elles. I les ocasions més clares del primer temps també van ser per a les franceses, excepte una acció salvadora de De Almeida entre pals abans del descans. Fins a l’entrada de Sam Kerr, que veu el futbol d’una altra manera. A partir d’aquell moment, les australianes van agafar el protagonisme, però Peyraud-Magnin va frenar-les. Finalment, 0-0 i cap a la pròrroga, on Arnold, la MVP del matx, va mantenir amb vida les matildas.

La portera australiana va ser l’heroïna també en la tanda, i això que va fallar un penal que podia haver estat decisiu. Va ser una tanda agònica i eterna. Cada país va efectuar deu llançaments des dels onze metres. Cada match ball es desaprofitava. Semblava que ningú volia passar. Però Arnold va estar millor que Durand, que va entrar només per la tanda. Com Perisset, que no va tocar ni una pilota fins al llançament i va fallar. Vine va anotar la pena màxima decisiva.

La sensació és que no es pot parar Austràlia. L’empenta de tot un país que se sent orgullós d’organitzar el mundial amb més repercussió de tots els temps i de comptar amb una selecció que només regala alegries, dona una energia extra a l’equip, que avança sense pausa. A qui li surten bé les coses i li somriu la sort quan toca. La pregunta és si aquesta dinàmica tindrà continuïtat contra la campiona d’Europa. Això ja és una altra cançó, però és el mundial de les sorpreses.