L’any 2015, quan el Barça encara jugava en camps de gespa artificial i no era professional, la selecció espanyola va jugar el seu primer mundial i no va passar de la fase de grups. Vuit anys després, la història és radicalment diferent. El club blaugrana ho ha guanyat absolutament tot, té les millors jugadores del món, ha omplert el Camp Nou trencant rècords d’assistència i ha obert un camí a totes les nenes que volen jugar a futbol. D’això se n’ha beneficiat tot el futbol espanyol, que cada dia té més seguiment i aposta. Per rematar-ho, Espanya, amb una columna vertebral formada per les futbolistes del Barça, s’ha plantat en la final del mundial. És la cirereta a un creixement que va començar lent, però que en els darrers anys ha fet una accelerada difícil d’aturar. El talent no pot desaprofitar-se, i aquesta generació en té, encara que, malauradament, algunes jugadores s’ho han de mirar des de casa per culpa de la mala gestió d’una federació i un entrenador. Però hi són moltes, i d’això de jugar a futbol en saben molt. Nou jugadores del Barça, cinc d’elles catalanes, estan fent història juntament amb la resta de companyes, i diumenge podrien convertir-se en campiones del món. Són Aitana, Alèxia, Irene Paredes, Ona Batlle, Mariona Caldentey, Salma Paralluelo, Cata Coll, Laia Codina i Maria Pérez. Noms que ja formen part d’una revolució i que encara tenen moltes coses a dir.

Jorge Vilda va alinear set blaugrana en el duel de semifinals contra la Suècia de la blaugrana Rolfö, que va acabar plorant i consolada per les seves companyes en el Barça. Repetien les indiscutibles i hi entrava Alèxia, amb un paper secundari en aquest mundial, però sent una líder dins i fora de la gespa. Les escandinaves eren favorites des del primer dia i havien tombat els Estats Units, però Espanya va neutralitzar els seus perills. En un partit sense gaires ocasions, tot apuntava a una altra pròrroga, fins que una futbolista va canviar el rumb. Salma Paralluelo, l’heroïna dels quarts de final, va tornar a ser decisiva des de la banqueta. Va revolucionar l’atac espanyol i va obrir la llauna en recollir una pilota morta dins l’àrea. Tornava a aparèixer. Aitana li feia un petó a la seva bota dreta. I és que Salma, esquerrana pura, va marcar amb la cama menys bona, aquella que la migcampista de Ribes li reclama que utilitzi més sovint. Com va passar contra els Països Baixos, però, Suècia va reaccionar i Blomqvist va poder empatar aprofitant una badada defensiva. Aquest cop, la selecció espanyola volia estalviar-se la pròrroga, i Olga Carmona, que ja ho havia intentat des de lluny, va firmar un golàs des de la frontal en el minut 89 per sentenciar l’eliminatòria.

La rebel·lió no va tenir les conseqüències esperades i algunes de “les 15” van decidir actuar des de dins. A la gespa han demostrat que només cal apostar per elles, que amb la pilota són difícils d’aturar. Cosirà Espanya la primera estrella al pit?