Campllong estava de celebració dues setmanes enrere, i no només per la festa major. Últimament se n’ha acabat parlant poc, d’elles, però Laia Codina (Campllong, 20-1-2000) estava entre les 23 futbolistes que es van penjar la medalla d’or a Sydney. De Campllong al món sencer. Laia Codina és campiona del món. I no només això. Amb 23 anys ho té tot: tres lligues, dues copes, dues Champions, dues supercopes, un europeu sub 19 i, ara, un mundial. “Nosaltres, fent conya, li diem que ja és moment de retirar-se”, explica divertit el seu oncle, Ramon Codina, que també és entrenador de futbol a Cassà. Però tot això no li ha caigut del cel, a la central. “Tot el que té s’ho ha guanyat a pols, no li han regalat ben res”, assegura Enric Mestres, conegut com a Pitxi, que va ser un dels seus entrenadors en la seva etapa com a jugadora al Cassà. “Segurament, si no hagués passat el tema de les 15, no hauria anat al mundial”, afegeix, “però va tenir la sort de ser en el moment oportú al lloc oportú”. La blaugrana no era la primera opció del ja exseleccionador espanyol Jorge Vilda, però ho va acabar sent. “Sempre està preparada, a punt. Treballa i sempre hi és. Pots comptar amb ella, que mai et decebrà”, afirma Pitxi. Aquest esperit, però, no és nou en la de Campllong. De petita ja era una “guanyadora nata” i sempre va rebutjar jugar en equips de noies perquè ella el que volia era millorar, i sabia que amb els nois ho aconseguia més. “Algun equip (femení), per convèncer-la, li deia que allà guanyaria sempre i de pallissa, i, justament, ella els deia que no perquè en allò no hi veia cap mèrit ni dificultat”, explica el seu oncle. I és que la central sempre ha estat una “líder”, segons Pitxi, i també una “inconformista”, segons un dels seus companys d’equip al Cassà i amic de tota la vida, Jordi Gumbau. “És una persona que sempre en vol més i cap a positiu”, explica el seu excompany, i recorda com havien marxat de més d’un entrenament “ben escaldats i plens de blaus” perquè a tots dos els agradava anar-hi fort i lluitar per cada pilota. “Era l’única noia de l’equip i de tota la lliga, però no hi havia cap diferència amb la resta de nois. Era i és una líder”, assegura el seu exentrenador. Tot això és el que l’ha portat a ser una de les campiones del món aquest passat mundial. “A la selecció hi va arribar una mica de rebot i ha acabat complint totes les expectatives. Perquè no només ha guanyat el mundial, sinó que ho ha fet havent jugat de titular i marcant gols, demostrant que val”, explica amb orgull el seu amic.