Luis Rubiales dimiteix
Després de setmanes d’una gran pressió pública i política, Luis Rubiales recula en la seva primera i controvertida decisió d’aferrar-se a la cadira i presenta la seva dimissió irrevocable a Pedro Rocha
Deixa la presidència de la FEF després de cinc anys i també la vicepresidència de la UEFA
Luis Rubiales ja és aigua passada. Allò que no va voler fer el passat dia 25 d’agost en l’assemblea extraordinària de la federació espanyola de futbol quan ja aleshores tothom demanava que fes un pas al costat, sí ho ha decidit fer ara. Rubiales ha dimitit. Tard i malament. La seva dimissió arriba ni més ni menys que setze dies després del seu visceral discurs davant els presidents de les federacions territorials i davant les seves filles, Luis de la Fuente i Jorge Vilda, un discurs on va donar la seva versió dels fets en el cas Jenni Hermoso i on va optar per aferrar-se a la cadira quan el més senzill i oportú hauria estat admetre el mea culpa i plegar. En aquella polèmica compareixença pública va repetir amb rotunditat que no dimitiria fins en tres ocasions. Ara, el seu famós “no dimitiré! no dimitiré! no dimitiré!” ja és història. Primer Vilda i ara ell. L’ex seleccionador va ser destituït del seu càrrec el passat dimarts i cinc dies després arriba el punt i final de l’era Rubiales. Trist i convuls final.
Després de setmanes de moltíssima pressió pública i política, Rubiales ha decidit finalment mostrar la bandera blanca. Rendició. Deixa el càrrec de president de la federació espanyola de futbol després de cinc anys. Va assumir les regnes de la FEF el 2018 després de la convulsa era d’Ángel Maria Villar, dinamitada pel cas Soule, i ara el 2023 s’ha vist obligat a marxar ell per un error històric comès en la final del mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. El seu petó no consentit a Jenni Hermoso ha estat la seva perdició. Va sobreviure a la seva eterna i enquistada guerra freda amb Javier Tebas, va sobreviure a la polèmica generada pel trasllat de la supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita, amb Gerard Piqué pel mig com a organitzador de la festa, va gestionar com va poder la sortida convulsa de Lopetegui a pocs dies d’iniciar un mundial, però el seu pas en fals amb Jenni Hermoso ha estat la tomba.
El comunicat
Luis Rubiales va presentar la seva dimissió ahir. Ho va fer a dos quarts de deu de la nit. A aquella hora és quan va transmetre la seva decisió irrevocable a l’actual president en funcions Pedro Rocha. Rubiales deixa la presidència de la FEF i deixa també la vicepresidència de la UEFA. Després de parlar amb Rocha va emetre un comunicat: “Després de la veloç suspensió realitzada per FIFA, més la resta de procediments oberts contra la meva persona, és evident que no podré tornar al meu càrrec. Insistir a quedar-me i aferrar-m’hi no contribuirà a res positiu, ni a la Federació ni al futbol espanyol. Entre altres coses, perquè hi ha poders fàctics que impediran la meva tornada”, explica en el comunicat. “Aquí queda la gestió del meu equip i, sobretot, la felicitat que m’emporto per l’enorme privilegi d’aquests més de 5 anys al capdavant de la RFEF. No vull que el futbol espanyol pugui resultar perjudicat per tota aquesta campanya tan desproporcionada i, sobretot, prenc aquesta decisió després d’haver-me assegurat que la meva marxa contribuirà a l’estabilitat que permetrà que tant Europa com Àfrica segueixin unides en el somni del 2030, que permetrà portar al nostre país el major esdeveniment del món”. “He de mirar endavant, mirar cap al futur. Ara hi ha una cosa que m’ocupa amb fermesa. Tinc fe en la veritat i faré tot el que estigui a la meva mà perquè prevalgui. Les meves filles, la família i la gent que m’estima han patit els efectes d’una persecució desmesurada, així com falsedats, però també és cert que al carrer, cada dia més, la veritat s’està imposant. Gràcies a tots els que m’han donat suport en aquests moments”, conclou el comunicat publicat ahir a la nit a les seves xarxes socials.
Luis Rubiales, als seus 46 anys, diu que marxa per no ser un obstacle en la candidatura ibèrica per organitzar la copa del món del 2030. La FIFA ja en va suspendre fa un parell de setmanes enrere. Les pressions polítiques també han estat fortes. El Gobierno estava treballant en la seva inhabilitació a través del TAD, però finalment aquesta via ja no caldrà. Rubiales marxa i ara caldrà veure com evoluciona tota la via penal ja oberta, perquè aquesta passada setmana Jenni Hermoso va fer el pas de denunciar-lo i la fiscalia també va presentar divendres una querella per agressió sexual i coaccions davant el jutjat central d’instrucció número 1 de Madrid, del qual és titular Francisco de Jorge, el mateix instructor del cas Soule.
Primeres reaccions
Pocs minuts després de conèixer la decisió de Rubiales, diverses personalitats polítiques i esportives van començar a valorar la notícia. La més ràpida va ser una de les més contundents durant tot el cas, Yolanda Díaz: “El país feminista avança cada vegada més ràpid. La transformació i millora de les nostres vides és inevitable. Estem amb tu, Jenni, i amb totes les dones”, va dir la líder de Sumar. Irene Montero, ministra d’Igualtat, ho va celebrar amb un breu missatge: “S’ha acabat”. Qui més va parlar del tema va ser Víctor Francos, president del CSD, a la Cadena SER: “Em sembla que Rubiales ha estat més contunent amb ell mateix que el TAD, que no ho va qualificar de molt greu. Penso que hi ha hagut una sèrie de circumstàncies i persones que li han transmès que havia de marxar. El govern vol que es compleixin els canvis estructurals i es produeixin eleccions a la federació. Ens plantegem una evolució de la Llei de l’Esport. És una reflexió per a que no passin més coses com aquestes.”
Qui no va tenir cap reacció pública (almenys fins al tancament d’aquesta edició), tal com va passar fa pocs dies amb la destitució de Jorge Vilda, van ser les jugadores de la selecció espanyola femenina, que des del comunicat que van fer el dia de la repugnant compareixença de Rubiales a l’assemblea de la FEF mantenen el seu silenci.
