ISABEL PÉREZ ESPINOSA
SECRETÀRIA GENERAL DE LA UFEC (UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA)
“Haurien pogut ser més àgils en la reacció en el cas Rubiales”
“Aquest cas ha posat de manifest la importància de l’esport per generar canvi i transformació, i el govern ens ha de donar més suport en això”
“El futbol ens ha ajudat a fer passes de gegant pel seu encaix mediàtic”
El govern no havia d’immiscir-se en la vida associativa d’una entitat del país, que respon davant els seus clubs
En el Congrés Dona i Esport, amb moltes referents, debatrem sobre els principals reptes de la igualtat i l’esport femení
Isabel Pérez Espinosa (Barcelona, 1987), llicenciada en dret i especialista en l’àmbit legal de l’esport, és, des del juliol del 2020, la secretària general de la UFEC. Dies després que esclatés el cas Rubiales, hem conversat amb ella per fer balanç de tot el que ha succeït i per reflexionar sobre el paper de la dona en l’àmbit esportiu.
Què li va semblar el que va succeir en la final del mundial femení?
És evident que aquelles actuacions no representen el món de l’esport. Són fets condemnables i, de fet, des de la institució així ho vam fer des del primer moment a través del mateix president. Des de l’esport som molt conscients que els valors del nostre sector comencen per l’ètica i el respecte, i allò ni de bon tros era referent del que representem les nostres entitats, ni les nostres esportistes, ni les directives i directius de l’esport en general.
S’ha actuat correctament des de tots els organismes?
Segurament haurien pogut ser més àgils en la reacció, però finalment es van prendre les decisions que s’havien de prendre i es van demanar les responsabilitats que calia assumir. El principal implicat, l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol, ha tardat uns dies, però ha dimitit i les ha assumit.
Entén la contundència que el govern de la Generalitat va demanar a la FCF?
La junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, finalment, va emetre un comunicat en què es pronunciava i condemnava –com tots creiem que s’havien de condemnar– els fets, i crec que el govern no havia d’immiscir-se en la vida associativa d’una entitat del país, que respon davant els seus clubs i que, com qualsevol altra associació o entitat privada, respon davant els seus associats. És un principi de la carta olímpica. Les no intromissions dels poders polítics en el món de l’esport. El cas Rubiales ha posat de manifest la importància de l’esport per generar canvi i transformació, i el govern ens ha de donar més suport en això. Ajudem a establir protocols de gestió ètica i responsable en les nostres entitats, i aquí el govern va retirar el finançament. Aprofitem per demanar que pot tornar-nos a acompanyar en això i recuperar programes que generen canvi i situen l’esport on creiem que ha de ser.
Aquest cas ens porta a reflexionar sobre el masclisme estructural que encara hi ha en moltes federacions.
De masclisme a l’esport n’hi ha tant com a la resta de la societat. És cert que l’esport ve d’uns orígens que era dissenyat, pensat i practicat per homes. Així que tota la part de transformació cap a la igualtat i l’accés de les dones ha estat un gran esforç i una gran tasca que hem aconseguit. El futbol ens ha ajudat a fer passes de gegant. L’encaix mediàtic que té el futbol no el tenen la resta d’esports, i qualsevol avenç seu ajudarà molt la resta a aconseguir aquesta transformació. Visibilitzar, generar referents i fer veure que és un espai per a les dones ens ajuda a avançar.
Creu que les federacions esportives de Catalunya afavoreixen l’esport femení?
Jo crec que sí. Fa molt temps que estem conscienciades. L’esport femení no comença amb l’Alèxia Putellas, comença molt abans. El 20% de les llicències d’esportistes de Catalunya són de noies i dones. Cinc anys enrere el percentatge era del 12%. Hem anat creixent exponencialment i crec que estem en una línia encertada.
Com a UFEC es posen molts “deures” per millorar en la paritat?
Deures, i amb l’ambició d’aconseguir-ho. El que fem des de la UFEC és el reflex del que fan les federacions i els seus clubs. Nosaltres vam arrencar programes com el WESE (Women Executive Sport Education), un espai de tècnica de lideratge per a directives que té per objectiu generar una xarxa de poder femení en el sector esportiu. També tenim un projecte europeu en què nosaltres som els líders, i que va començar l’últim trimestre del 2022 amb col·laboradors a la resta d’Europa per generar eines amb les quals la bretxa entre practicants d’esport femení vagi disminuint. Ara tenim la segona edició del Congrés Internacional de l’Esport Femení, en què es posen a debat i es coneixen bones pràctiques d’entitats, esportistes, referents en el món de l’esport de molts sectors diversos. Des de la UFEC acompanyem les nostres entitats per a la implementació del compliment normatiu i tota la part de protocol d’assetjament i contra la discriminació.
Encara avui les esportistes no es poden centrar només a practicar el seu esport, sinó que també han de lluitar per reclamar millores en les seves condicions de treball.
Sí, tenen una doble lluita. Aquí les institucions tenim la responsabilitat de poder-les acompanyar i que les seves peticions es converteixin en una realitat, tot encaminat a millorar la pràctica i l’accés de les dones i les noies en l’esport.
Com s’aconsegueix?
Des de la UFEC, acompanyant qualsevol entitat. Les mateixes federacions han llançat campanyes com per exemple Orgullosa, de la FCF, que va posar a disposició dels clubs recursos econòmics. També la de la federació d’handbol, que té tot un programa i un projecte d’igualtat i promoció de l’handbol femení, o la del bàsquet, amb Demana canvi. Des de la nostra vessant multiesportiva, aquest lideratge de projectes europeus, d’espais per a les dones directives i xarxes de poder, ajuda a generar visibilitat i referents.
El proper 21 de setembre duran a terme la segona edició del Congrés Dona i Esport.
És un congrés de caire internacional en què volem que es posin a debat els principals reptes de la igualtat i l’esport femení en el sector esportiu en un vessant 360 per conèixer punts de vista i bones pràctiques que, compartides, segur que ens fan créixer i millorar. Les convidades al congrés són referents, com la Lourdes Mohedano, l’Amaya Valdemoro, la Gemma Mengual, la Carlota Planas o l’Anna Lewandowska. Dones de primer nivell que cal escoltar per aprendre molt d’elles. En acabar el congrés, donarem uns premis que reconeixen trajectòries i projectes vitals de dones referents en el nostre sector. Aquestes ens ajudaran a posar el punt final a aquesta jornada que ha vingut per quedar-se perquè ha demostrat que genera interès i dinàmica de canvi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.