Alèxia: “La reunió de l’altre dia farà que això sigui un abans i un després”

Els últims dies (Alèxia)

“Reclamàvem que se’ns escoltés des de feia temps perquè estàvem detec­tant i sabíem que, des de feia massa dècades, hi havia una dis­cri­mi­nació sis­temàtica amb el femení. Vam llui­tar molt per ser escol­ta­des i això com­porta un des­gast que nosal­tres no volem tenir perquè el que ens pre­o­cupa és el que passa dins del camp: gua­nyar i que la gent s’emo­ci­oni i cele­bri les victòries amb nosal­tres”.

“El que va pas­sar ara fa un mes a la final va ser inad­mis­si­ble, amb la gota que va fer ves­sar el got que va ser la poste­rior assem­blea. Allà vam dir que això no podia pas­sar, que no volíem con­ti­nuar per aquest camí. Tolerància zero amb el que havia vis­cut la Jenni i, en con­seqüència, nosal­tres. Per ella, per nosal­tres i per no mar­car pre­ce­dents per si torna a pas­sar en la soci­e­tat o en el món. Van anar pas­sant coses que ja expli­ca­rem quan tin­guem temps. Hi ha comu­ni­cats en què s’explica tot bé i clar. Hi ha un procés judi­cial obert amb una víctima, que és la Jenni, l’única per­sona que no ha con­sen­tit ni pro­vo­cat res del que va pas­sar. Les com­pa­nyes estem al seu cos­tat des del prin­cipi”.

“Hi ha una con­vo­catòria i una reunió fins a les 5 de la mati­nada. La cre­iem necessària, però sense obli­dar que som fut­bo­lis­tes pro­fes­si­o­nals. Por­tem una set­mana dor­mint qua­tre hores de tan­tes reu­ni­ons. Volem ser fut­bo­lis­tes, però ens hem hagut de posar al cap que no és pos­si­ble ser només fut­bo­lis­tes. Acu­dim a la con­vo­catòria enfa­da­des perquè enteníem que no érem selec­ci­o­na­bles. Acu­dim per evi­tar san­ci­ons. La reunió de l’altre dia farà que això sigui un abans i un després. Ho penso de veri­tat. Con­fio en què els acords faran que el fut­bol, l’esport femení i la soci­e­tat, seran molt millors”.

Dema­nar la des­ti­tució de Montse Tomé (Alèxia)

“Mai hem dema­nat la des­ti­tució d’un entre­na­dor. Tot el que hem fet ha estat tras­lla­dar, com a capi­ta­nes, inqui­e­tuds o con­cep­tes en els quals el ves­ti­dor no s’aca­bava de sen­tir còmode. La nos­tra feina no és aquesta. Vull mati­sar això molt bé. No sé com es fa a altres llocs, però nosal­tres anem de cara. Som trans­pa­rents. Aquesta és la jerar­quia que ente­nem i cre­iem cor­recta. Sem­pre s’ha fet així. L’única diferència és que l’ante­rior selec­ci­o­na­dor era també el direc­tor espor­tiu i havies de tras­lla­dar aquesta infor­mació a la per­sona que estava per damunt”.

Acords fructífers per tor­nar (Pare­des)

“Havíem deci­dit després de diver­ses con­ver­ses amb la fede­ració que no podíem venir, no era el moment. Vam ser obli­ga­des i vam venir enfa­da­des, però vam venir i vam accep­tar les reu­ni­ons. Vam pren­dre la decisió de que­dar-nos. No és perquè esti­guem a gust. Vam que­dar-nos perquè cre­iem que és el que hem de fer perquè els acords vagin enda­vant i això avanci. Podem dir que la reunió va ser cons­truc­tiva i es van arri­bar a acords que cre­iem que són impor­tants per avançar. A par­tir d’aquí sabem que hi ha coses que neces­si­ten un temps. Però els hi vam pren­dre la paraula i es van com­pro­me­tre. Triga una mica, però s’estan pro­duint can­vis”.

Els can­vis dema­nats (Alèxia)

“No posem ni tra­iem a ningú. Denun­ciem i dema­nem que en la fede­ració de tots hi hagi una tolerància zero davant per­so­nes que hagin ama­gat, aplau­dit o inci­tat un abús. Sim­ple­ment dema­nem això. Qui escull els can­vis, inves­tiga qui par­ti­cipa en això o no, és la fede­ració. No tenim cap com­petència per fer fora o posar a ningú. Però podem comu­ni­car les coses que cre­iem que ens aju­da­rien a millo­rar com a fut­bo­lis­tes. El que va viure la Jenni no es pot tole­rar i vam dema­nar que aques­tes acti­tuds no es donin a la fede­ració perquè penso que el fut­bol és un reflex de la soci­e­tat. Un dels motius que ens empe­nyia a con­ti­nuar amb aquesta denúncia és que no volem que això passi a la soci­e­tat. No volíem mar­car un pre­ce­dent i dei­xar-ho de banda. Si ho dei­xes a un cos­tat, ja t’estàs posi­ci­o­nant. És el que vam trans­me­tre i la fede­ració ens va escol­tar. Han fet fal­tar mol­tes reu­ni­ons, però per fi ens van escol­tar”.

Acords i garan­ties per part de la fede­ració (Alèxia)

“La reunió és pri­vada i no puc dir-ho tot, però va haver-hi una part en què es va trac­tar tot el que havia pas­sat amb la Jenni. De denun­ciar que el sis­tema, la fede­ració i els pro­to­cols han fallat. Des de la final que la fede­ració no s’havia pro­nun­ciat a favor de la pro­tecció de la nos­tra com­pa­nya. Es van treure comu­ni­cats desa­cre­di­tant-la quan tot el món va veure què va pas­sar. Es van tan­car acords perquè no torni a pas­sar com la cre­ació de pro­to­cols davant d’aquests casos. Són acords que s’han de tre­ba­llar, però es van mar­car punts per tre­ba­llar. Es va crear una comissió mixta on es par­la­ran i deci­di­ran aques­tes coses. Són molts punts. Evi­tar les san­ci­ons, trans­me­tre que la fede­ració havia de fer un comu­ni­cat dis­cul­pant-se amb la Jenni i una sèrie d’acords. Volem una fede­ració trans­pa­rent que pro­te­geixi les per­so­nes davant aquests casos”.

Unió del ves­ti­dor (Pare­des)

“En el pri­mer comu­ni­cat hi havia gent que ja no juga. En el de les 39, esta­ven les cam­pi­o­nes i juga­do­res que han estat en la fase prèvia i, per tant, són selec­ci­o­na­bles. Pràcti­ca­ment totes pen­sem el mateix. Sí que la Sheila i l’Athe­nea s’han expres­sat lliu­re­ment. És nor­mal tenir una opinió, hi esti­guem d’acord o no. Hem tin­gut les bai­xes de la Mapi i la Patri perquè la seva situ­ació és dife­rent. Por­ta­ven més d’un any sense venir. No són les mane­res de tor­nar, si no estàs dis­po­ni­ble i et con­vo­quen. Les que estem aquí ho veiem de la manera que he dit: perquè hi hagi can­vis hem d’estar aquí i per això ens hem que­dat”.

Es veu la llum al final del túnel? (Pare­des)

“Estem can­sa­des, se’ns veu a la cara. Por­tem set­ma­nes dor­mint poc, entre­nant i inten­tant donar el nos­tre millor nivell. El que volem és jugar a fut­bol en con­di­ci­ons dig­nes en què se’ns res­pecti. Fins ara, això no ha estat del tot pos­si­ble. Després del que va pas­sar, ha estat impos­si­ble. Per això estem inten­tant i dema­nant can­viar coses, perquè en algun moment arribi el punt en què les juga­do­res es dedi­quin només a jugar i no hagin d’estar pen­dents de si el sis­tema fun­ci­ona o no. Hem estat sense suport. Ara el CSD ha entrat de forma con­tun­dent i s’agra­eix, però fins ara ens havíem sen­tit soles i així ho vam fer saber. Arri­ba­ven tard. Això s’ha de cor­re­gir. Espe­rem que no torni a pas­sar, però si passa ha d’haver-hi pro­to­cols estruc­tu­rats perquè inter­fe­rei­xin en el precís ins­tant en què passa. Hi ha coses que s’estan pro­duint i millo­rant, però la llum al final del túnel encara no es veu. Això és molt llarg i som cons­ci­ents que ara tenim l’alta­veu per poder fer-ho, però hi ha molta gent dar­rere, com­pa­nyes de selec­ci­ons o esports i dones en les seves fei­nes i vides que estan patint casos simi­lars. Volem que això pugui ser un punt d’inflexió on mirar-se, aixe­car la veu i dir que també li ha pas­sat i erra­di­car situ­a­ci­ons com aques­tes”.

Impacte en la soci­e­tat (Alèxia)

“Si això ha fet que ser­veixi de guia per a les dones en situ­a­ci­ons com la que ha pas­sat la nos­tra com­pa­nya, crec que ha val­gut la pena tot el que hem patit”.