Alèxia: “La reunió de l’altre dia farà que això sigui un abans i un després”
Poc més d’un dia després de l’acord de les jugadores de la selecció espanyola amb la federació i el CSD, hem pogut escoltar les protagonistes. Irene Paredes i Alèxia Putellas, que eren les dues primeres capitanes abans que esclatés el conflicte, han parlat en la roda de premsa prèvia al Suècia-Espanya de la Nations League i han explicat com han estat els últims dies i algunes de les coses que es van parlar en la reunió. A més, han denunciat la discriminació que pateixen les jugadores des de fa dècades i han reiterat que cal actuar davant les situacions d’abús, com la que va viure Jenni Hermoso. També han volgut deixar clar que no han demanat la destitució de cap entrenador. Aquestes han estat les seves declaracions més destacades:
Els últims dies (Alèxia)
“Reclamàvem que se’ns escoltés des de feia temps perquè estàvem detectant i sabíem que, des de feia massa dècades, hi havia una discriminació sistemàtica amb el femení. Vam lluitar molt per ser escoltades i això comporta un desgast que nosaltres no volem tenir perquè el que ens preocupa és el que passa dins del camp: guanyar i que la gent s’emocioni i celebri les victòries amb nosaltres”.
“El que va passar ara fa un mes a la final va ser inadmissible, amb la gota que va fer vessar el got que va ser la posterior assemblea. Allà vam dir que això no podia passar, que no volíem continuar per aquest camí. Tolerància zero amb el que havia viscut la Jenni i, en conseqüència, nosaltres. Per ella, per nosaltres i per no marcar precedents per si torna a passar en la societat o en el món. Van anar passant coses que ja explicarem quan tinguem temps. Hi ha comunicats en què s’explica tot bé i clar. Hi ha un procés judicial obert amb una víctima, que és la Jenni, l’única persona que no ha consentit ni provocat res del que va passar. Les companyes estem al seu costat des del principi”.
“Hi ha una convocatòria i una reunió fins a les 5 de la matinada. La creiem necessària, però sense oblidar que som futbolistes professionals. Portem una setmana dormint quatre hores de tantes reunions. Volem ser futbolistes, però ens hem hagut de posar al cap que no és possible ser només futbolistes. Acudim a la convocatòria enfadades perquè enteníem que no érem seleccionables. Acudim per evitar sancions. La reunió de l’altre dia farà que això sigui un abans i un després. Ho penso de veritat. Confio en què els acords faran que el futbol, l’esport femení i la societat, seran molt millors”.
Demanar la destitució de Montse Tomé (Alèxia)
“Mai hem demanat la destitució d’un entrenador. Tot el que hem fet ha estat traslladar, com a capitanes, inquietuds o conceptes en els quals el vestidor no s’acabava de sentir còmode. La nostra feina no és aquesta. Vull matisar això molt bé. No sé com es fa a altres llocs, però nosaltres anem de cara. Som transparents. Aquesta és la jerarquia que entenem i creiem correcta. Sempre s’ha fet així. L’única diferència és que l’anterior seleccionador era també el director esportiu i havies de traslladar aquesta informació a la persona que estava per damunt”.
Acords fructífers per tornar (Paredes)
“Havíem decidit després de diverses converses amb la federació que no podíem venir, no era el moment. Vam ser obligades i vam venir enfadades, però vam venir i vam acceptar les reunions. Vam prendre la decisió de quedar-nos. No és perquè estiguem a gust. Vam quedar-nos perquè creiem que és el que hem de fer perquè els acords vagin endavant i això avanci. Podem dir que la reunió va ser constructiva i es van arribar a acords que creiem que són importants per avançar. A partir d’aquí sabem que hi ha coses que necessiten un temps. Però els hi vam prendre la paraula i es van comprometre. Triga una mica, però s’estan produint canvis”.
Els canvis demanats (Alèxia)
“No posem ni traiem a ningú. Denunciem i demanem que en la federació de tots hi hagi una tolerància zero davant persones que hagin amagat, aplaudit o incitat un abús. Simplement demanem això. Qui escull els canvis, investiga qui participa en això o no, és la federació. No tenim cap competència per fer fora o posar a ningú. Però podem comunicar les coses que creiem que ens ajudarien a millorar com a futbolistes. El que va viure la Jenni no es pot tolerar i vam demanar que aquestes actituds no es donin a la federació perquè penso que el futbol és un reflex de la societat. Un dels motius que ens empenyia a continuar amb aquesta denúncia és que no volem que això passi a la societat. No volíem marcar un precedent i deixar-ho de banda. Si ho deixes a un costat, ja t’estàs posicionant. És el que vam transmetre i la federació ens va escoltar. Han fet faltar moltes reunions, però per fi ens van escoltar”.
Acords i garanties per part de la federació (Alèxia)
“La reunió és privada i no puc dir-ho tot, però va haver-hi una part en què es va tractar tot el que havia passat amb la Jenni. De denunciar que el sistema, la federació i els protocols han fallat. Des de la final que la federació no s’havia pronunciat a favor de la protecció de la nostra companya. Es van treure comunicats desacreditant-la quan tot el món va veure què va passar. Es van tancar acords perquè no torni a passar com la creació de protocols davant d’aquests casos. Són acords que s’han de treballar, però es van marcar punts per treballar. Es va crear una comissió mixta on es parlaran i decidiran aquestes coses. Són molts punts. Evitar les sancions, transmetre que la federació havia de fer un comunicat disculpant-se amb la Jenni i una sèrie d’acords. Volem una federació transparent que protegeixi les persones davant aquests casos”.
Unió del vestidor (Paredes)
“En el primer comunicat hi havia gent que ja no juga. En el de les 39, estaven les campiones i jugadores que han estat en la fase prèvia i, per tant, són seleccionables. Pràcticament totes pensem el mateix. Sí que la Sheila i l’Athenea s’han expressat lliurement. És normal tenir una opinió, hi estiguem d’acord o no. Hem tingut les baixes de la Mapi i la Patri perquè la seva situació és diferent. Portaven més d’un any sense venir. No són les maneres de tornar, si no estàs disponible i et convoquen. Les que estem aquí ho veiem de la manera que he dit: perquè hi hagi canvis hem d’estar aquí i per això ens hem quedat”.
Es veu la llum al final del túnel? (Paredes)
“Estem cansades, se’ns veu a la cara. Portem setmanes dormint poc, entrenant i intentant donar el nostre millor nivell. El que volem és jugar a futbol en condicions dignes en què se’ns respecti. Fins ara, això no ha estat del tot possible. Després del que va passar, ha estat impossible. Per això estem intentant i demanant canviar coses, perquè en algun moment arribi el punt en què les jugadores es dediquin només a jugar i no hagin d’estar pendents de si el sistema funciona o no. Hem estat sense suport. Ara el CSD ha entrat de forma contundent i s’agraeix, però fins ara ens havíem sentit soles i així ho vam fer saber. Arribaven tard. Això s’ha de corregir. Esperem que no torni a passar, però si passa ha d’haver-hi protocols estructurats perquè interfereixin en el precís instant en què passa. Hi ha coses que s’estan produint i millorant, però la llum al final del túnel encara no es veu. Això és molt llarg i som conscients que ara tenim l’altaveu per poder fer-ho, però hi ha molta gent darrere, companyes de seleccions o esports i dones en les seves feines i vides que estan patint casos similars. Volem que això pugui ser un punt d’inflexió on mirar-se, aixecar la veu i dir que també li ha passat i erradicar situacions com aquestes”.
Impacte en la societat (Alèxia)
“Si això ha fet que serveixi de guia per a les dones en situacions com la que ha passat la nostra companya, crec que ha valgut la pena tot el que hem patit”.