El Nàstic continua líder per Santa Tecla. Els tarragonins han superat al Sabadell (2-0) en el derbi català de la jornada i es mantenen al capdamunt de la classificació amb tretze punts de quinze possibles. Els gols de Jaume Jardí i Andy Escudero han enfonsat un Sabadell que ha quallat un bon partit durant una hora, però que continua veient com no li surtin les coses.

Ha estat més còmode el Sabadell al llarg del primer temps. Els arlequinats han aconseguit que el Nàstic no trobés la manera de generar-li situacions clares de perill, tot i que els locals ho intentessin. En canvi, els de Miki Lladó han tingut bones opcions per avançar-se al llarg dels primers 45 minuts. Dues d’elles a pilota aturada i al cap de Pau Resta, però les rematades, tot i ser franques, han estat amb poca fe i no han aconseguit intimidar en excés als tarragonins.

També ho ha provat Cristian Herrera amb un bon xut sense gaire angle que ha aturat Varo. La més clara, però, ha estat per Baselga, que ha rematat sol des de l’interior de l’àrea, però ho ha fet desviat sense trobar porteria.

Acostumen a dir que perdonar es paga. I el Sabadell ho ha pagat car. Sobre l’hora de joc, una errada grollera generada per la indecisió entre central i porter visitants l’ha aprofitat Jaume Jardí per marcar el primer a porteria buida. Un regal en el darrer dia de les festes de Santa Tecla que els tarragonins no han deixat anar.

Cop molt dur per un Sabadell que ha vist com la primera concessió ha acabat en gol, sent la primera acció clara de perill del Nàstic. I quinze minuts després, en una falta lateral, Andy ha posat una centrada meravellosa amb cama esquerra que s’ha anat enverinanti, sense que ningú la toqués, ha acabat al fons de la porteria. 0 a 2 i partit pràcticament sentenciat.

Les dinàmiques importen, i molt, i la prova ha estat el partit a Tarragona. El Sabadell ha fet un partit molt seriós durant 60 minuts, ha aconseguit mostrar-se segur en l’apartat defensiu, no ha concedit i ha fet mal al rival, mereixent clarament més que el Nàstic. Però les coses no surten als vallesans en aquest inici.

I passa tot el contrari amb els de Dani Vidal. El Nàstic està de dolç. En el primer partit on l’equip no estava tan còmode ha estat capaç de competir, no ha encaixat tot i veure com li generaven ocasions i ha aprofitat les que ha tingut per sumar tres punts que el mantenen líder. L’harmonia entre plantilla i afició és absoluta, la il·lusió creix cada setmana, i només faltava que tot això coincidís amb les festes de la ciutat. Eufòria a Tarragona.