El Nàstic con­ti­nua líder per Santa Tecla. Els tar­ra­go­nins han superat al Saba­dell (2-0) en el derbi català de la jor­nada i es man­te­nen al cap­da­munt de la clas­si­fi­cació amb tretze punts de quinze pos­si­bles. Els gols de Jaume Jardí i Andy Escu­dero han enfon­sat un Saba­dell que ha qua­llat un bon par­tit durant una hora, però que con­ti­nua veient com no li sur­tin les coses.

Ha estat més còmode el Saba­dell al llarg del pri­mer temps. Els arle­qui­nats han acon­se­guit que el Nàstic no trobés la manera de gene­rar-li situ­a­ci­ons clares de perill, tot i que els locals ho inten­tes­sin. En canvi, els de Miki Lladó han tin­gut bones opci­ons per avançar-se al llarg dels pri­mers 45 minuts. Dues d’elles a pilota atu­rada i al cap de Pau Resta, però les rema­ta­des, tot i ser fran­ques, han estat amb poca fe i no han acon­se­guit inti­mi­dar en excés als tar­ra­go­nins.

També ho ha pro­vat Cris­tian Her­rera amb un bon xut sense gaire angle que ha atu­rat Varo. La més clara, però, ha estat per Baselga, que ha rema­tat sol des de l’inte­rior de l’àrea, però ho ha fet des­viat sense tro­bar por­te­ria.

Acos­tu­men a dir que per­do­nar es paga. I el Saba­dell ho ha pagat car. Sobre l’hora de joc, una errada gro­llera gene­rada per la inde­cisió entre cen­tral i por­ter visi­tants l’ha apro­fi­tat Jaume Jardí per mar­car el pri­mer a por­te­ria buida. Un regal en el dar­rer dia de les fes­tes de Santa Tecla que els tar­ra­go­nins no han dei­xat anar.

Cop molt dur per un Saba­dell que ha vist com la pri­mera con­cessió ha aca­bat en gol, sent la pri­mera acció clara de perill del Nàstic. I quinze minuts després, en una falta late­ral, Andy ha posat una cen­trada mera­ve­llosa amb cama esquerra que s’ha anat enve­ri­nanti, sense que ningú la toqués, ha aca­bat al fons de la por­te­ria. 0 a 2 i par­tit pràcti­ca­ment sen­ten­ciat.

Les dinàmiques impor­ten, i molt, i la prova ha estat el par­tit a Tar­ra­gona. El Saba­dell ha fet un par­tit molt seriós durant 60 minuts, ha acon­se­guit mos­trar-se segur en l’apar­tat defen­siu, no ha con­ce­dit i ha fet mal al rival, merei­xent clara­ment més que el Nàstic. Però les coses no sur­ten als valle­sans en aquest inici.

I passa tot el con­trari amb els de Dani Vidal. El Nàstic està de dolç. En el pri­mer par­tit on l’equip no estava tan còmode ha estat capaç de com­pe­tir, no ha encai­xat tot i veure com li gene­ra­ven oca­si­ons i ha apro­fi­tat les que ha tin­gut per sumar tres punts que el man­te­nen líder. L’har­mo­nia entre plan­ti­lla i afició és abso­luta, la il·lusió creix cada set­mana, i només fal­tava que tot això coin­cidís amb les fes­tes de la ciu­tat. Eufòria a Tar­ra­gona.