Europa respira tranquil·la, almenys pel que queda d’any, des que el mercat de fitxatges de la UAE Pro League va abaixar persianes. Amb una previsió inicial de tancament per al 20 de setembre, el CEO de la lliga va decidir avançar la data fins al dia 7, una setmana després que ho fessin els mercats del Vell Continent, potser perquè ja donava per vàlida la inversió que havia fet: 957 milions d’euros gastats entre els 18 clubs que componen la competició, convertint-se així en la segona lliga que més diners hi va posar del món, només darrere de la Premier League (2.810 milions d’euros).

“La lliga saudita no ens preocupa, però ens ocupa saber què està passant. Avui no la veiem com a una amenaça pel futbol europeu, en general”, va dir el president de LaLiga Javier Tebas, unes paraules que contrastaven amb el nerviosisme que alguns clubs van experimentar durant l’estiu per estar corrent el risc que algun jugador clau del sistema acabés acceptant, d’un dia per a l’altre, anar a fer les Aràbies i deixés l’equip coix sense opció de reforçar-se per falta de temps. I és que allò que al principi semblava una broma de mal gust s’ha acabat convertint en una realitat: que els futbolistes valorin de la mateixa manera les ofertes de la lliga saudita que les de les competicions clàssiques.

De poc serveix la contraofensiva occidental que pretén dissuadir els futbolistes de la idea de marxar a viure a l’Aràbia Saudita, a través d’advertències sobre l’absència de llibertat d’expressió o els alts nivells de masclisme i homofòbia de què inclús fa gala el país àrab, ja que desenes d’esportistes nascuts o, com a mínim, criats en societats democràtiques prefereixen tancar els ulls i omplir-se les butxaques. Els números enregistrats parlen per si sols: de les 277 noves altes que hi ha hagut a la UAE Pro League durant el darrer mercat de fitxatges, fins a 69 provenen d’equips europeus i, en concret, 10 són de la lliga espanyola.

El desembarcament de Cristiano Ronaldo a l’Aràbia Saudita a principis d’aquest any va marcar un abans i un després per la seva gran notorietat. El davanter portuguès va signar un contracte de 200 milions d’euros per temporada amb l’Al Nassr i s’ha convertit en referent per a una infinitat de jugadors, no només per als que estan en l’últim tram de la seva carrera com poden ser Karim Benzema (Al Ittihad), Neymar (Al-Hilal) o Sadio Mané (Al Nassr), sinó també per a els que estan en la cúspide, com Rúben Neves (Al-Hilal), o inclús per a joves amb un cartell molt prometedor com el gallec Gabri Veiga (Al Ahli), de només 21 anys.

Les grans contractacions es concentren, principalment, en quatre equips, que són els que tenen el suport del fons sobirà PIF. L’Al-Hilal és qui més ha gastat amb 353 milions, entre els quals hi ha els 90 pagats per Neymar, els 60 per Malcom i els 55 per Rúben Neves. L’Al Ahli va posar a circular gairebé 195 milions per aconseguir Gabri Veiga i Mahrez. Amb un total de 165 milions invertits, l’Al Nassr va poder fitxar Otávio per 60 i Sadio Mané per 30, i l’Al Ittihad va contractar Benzema, N’Golo Kante i Fabinho per mirar de revalidar el títol de lliga aconseguit l’any passat. Però, com és que el govern saudita, a través del Ministeri d’Esports, ha comprat clubs de futbol?

Estratègia política

L’Aràbia Saudita és el rei mundial del petroli i ara també ho vol ser del futbol, no perquè de sobte els seus ciutadans s’hagin convertit en uns hooligans, sinó perquè tenen l’objectiu d’expandir el seu poder geopolític, en què competeixen directament amb Qatar, i el futbol, com a eina sociocultural que encanta qualsevol, és el mitjà idoni per aconseguir-ho, ja que és un dels recursos considerats poder tou.

Però també el futbol té un paper cabdal en la pràctica de blanquejar règims autoritaris, coneguda com a sportswashing, de la qual no s’amaguen les autoritats saudites: “Si l’sportswashing ha de fer que augmenti el nostre PIB un 1%, continuarem amb l’sportswashing; no m’importa”, va manifestar Mohammed bin Salman, el príncep hereu, en una entrevista recent. Fins avui, l’Aràbia Saudita ha comprat la disputa de la supercopa d’Espanya i la d’Itàlia. Què vindrà després?