ILDELFONS LIMA
EXJUGADOR DE LA SELECCIÓ ANDORRANA
“Sabem que som un país petit i guanyar és difícil”
“Actualment, una selecció petita té els mateixos mitjans que una de les grans, i això fa que puguis ser més competitiu. Ara els joves tenen el camí més fàcil perquè no els falta res”
Mai m’hauria imaginat jugar contra grans seleccions i contra els millors jugadors del món. He estat un afortunat
Ildelfons Lima (Barcelona, 1979) és història de la selecció andorrana. El central, que va debutar amb el combinat del país veí el 22 de juny del 1997 amb només 17 anys, va penjar les botes el mes de setembre passat després de 26 anys defensant els colors que porta al cor. S’ha retirat amb sis victòries, vint empats i 111 derrotes amb l’Andorra, però amb la tranquil·litat d’haver complert amb escreix tots els seus somnis.
El 12 de setembre va jugar l’últim partit oficial amb la selecció andorrana. Com ho va viure?
Va ser un dia ple d’emocions i el vaig gaudir. Han estat molts anys els que he defensat la selecció andorrana, però sempre hi ha un final. En condicions normals, m’hauria retirat fa temps, però vaig tenir uns problemes amb la federació que em van tenir apartat durant un any i mig, i volia recuperar aquest temps. Superats els 40 anys, la idea era retirar-me perquè físicament i mentalment costa molt estar en un bon nivell. Al final, he aguantat fins als 43 i estic orgullós d’haver-ho fet.
Es retira sent el màxim golejador històric de la selecció, amb onze gols, tot i ser central.
N’he fet uns quants de penal i d’altres a pilota aturada, que és una de les armes que tenim per marcar. Són dades anecdòtiques i segurament se superaran, però el fet de ser defensa i fer tants gols amb una selecció petita com l’Andorra és un altre motiu pel qual em sento orgullós. Hi ha molts centrals de seleccions importants que no han arribat a aquesta xifra.
També és el futbolista amb la carrera internacional més llarga de la història.
El meu nom està associat a Andorra perquè vaig participar des del segon partit oficial d’aquesta selecció fins al darrer, disputat el mes passat. Costa molt defensar una selecció durant 26 anys i crec que té molt mèrit. És un rècord, però el que em quedo són els moments que he viscut al llarg de tots aquests anys.
S’han complert tots els somnis d’aquell jove que va debutar amb 17 anys?
Aquell nen no tenia somnis. Simplement disfrutava del moment, perquè aleshores tot just s’acabava de crear la selecció i no sabíem el recorregut que tindria. Mai m’hauria imaginat jugar contra grans seleccions i contra els millors jugadors del món. He estat un afortunat de poder gaudir tants anys de tot això. Els andorrans que juguem a la selecció som uns privilegiats, perquè disputar aquesta mena de partits és el somni de qualsevol futbolista. Aquí ho aconsegueixes, i jo ho he aconseguit.
Amb quin moment es queda de tots aquests anys?
Amb el partit que vam guanyar contra Hongria. A hores d’ara, aquest és el més important que ha guanyat la selecció d’Andorra. El recordo amb molt d’afecte i en vam gaudir molt, perquè sabem que som un país petit i que guanyar és molt difícil.
Com afrontàveu els partits contra grans potències mundials?
Ho has de gaudir perquè saps que hi ha una diferència molt gran entre ells i nosaltres. Hem d’anar a competir i a posar les coses difícils als rivals. Contra seleccions importants ho hem fet moltes vegades, perdent fins i tot per la mínima. Sempre dic que si jugues per a l’Andorra has de saber qui ets. Hi haurà moments complicats i d’altres que recordaràs.
S’ha enfrontat amb grans estrelles mundials. Ho gaudia o ho patia?
Amb els anys ho gaudia més que ho patia. Al principi, la tensió era important. Recordo la primera vegada que vaig jugar contra Ronaldo Nazário. Jo era un nen de 18 anys i ell era un animal. Amb els anys, però, et vas enfrontant amb jugadors d’aquest nivell i ja saps el que t’hi trobaràs i penses en el privilegi de jugar contra aquest tipus de jugadors.
En els darrers anys, la selecció andorrana ha experimentat un gran creixement.
Avui dia hi ha moltes més facilitats que anys enrere i això fa que creixi. Els joves estan més acostumats a competir. Quan jo vaig començar, no hi havia ni categories inferiors. Ara, quan arriben a l’absoluta, han passat abans per moltes categories i han competit en l’àmbit internacional. A més, actualment una selecció petita té els mateixos mitjans que una de les grans. Això fa que tot evolucioni, tu tinguis molts més mitjans i siguis molt més competitiu.
Les noves generacions tenen el camí més fàcil?
El camí el tenen fàcil. No els falta absolutament res. Sempre els dic que ho gaudeixin i aprofitin. Ara els jugadors joves comencen a marxar del país i, evidentment, es fan molt més competitius i augmenta el seu nivell. Això és el que necessita la selecció, que es facin futbolistes. Estem molt limitats per població i per geografia, però hem de mirar d’arribar tan lluny com puguem. El camí és aquest, que els nanos marxin fora, perquè la comoditat i les facilitats que tenen aquí no les tindran a fora i això et fa créixer. El futur depèn d’ells. Tenim el mirall de seleccions petites, tot i que més grans que nosaltres, com Islàndia, que va arribar a la fase final d’un mundial. Personalment, mentre jo hi he estat sempre he intentat que els joves s’identifiquessin amb Andorra, sabessin el que és i se sentissin orgullosos de representar el país.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.