Rubiales i la seva defunció esportiva
El cas Rubiales ha estat un dels terratrèmols de l’any en negatiu
Luis Rubiales va iniciar el 2023 afrontant el seu cinquè any al capdavant de la federació espanyola com una de les figures més poderoses del futbol espanyol i amb una cadira d’honor a la vicepresidència de la UEFA, i el tanca expulsat de tots els seus càrrecs, inhabilitat per la FIFA pels pròxims tres anys, repudiat socialment i judicialitzat. L’expresident de la FEF ha estat, sens dubte, un dels personatges del 2023 en negatiu. El seu petó forçat a Jenni Hermoso en la celebració del títol del mundial de futbol guanyat per la selecció absoluta femenina a Austràlia i Nova Zelanda ha estat un dels capítols foscos i més tristos de l’any. Aquell acte ha acabat sent la seva defunció esportiva. Després d’aferrar-se al càrrec en l’assemblea extraordinària de la federació espanyola feta el 25 d’agost amb el seu ja famós “No dimitiré! No dimitiré! No dimitiré!”, acabaria renunciant pocs dies després, el 10 de setembre, després de setmanes d’intensa pressió pública i política. Pedro Rocha ocupa el càrrec des d’aleshores. El seleccionador Jorge Vilda acabaria sent també una víctima col·lateral de tot allò. Fulminat i destituït, i amb Montse Tomé com a substituta a la recerca d’una difícil estabilitat.