A l’Olot totes li ponen. I perquè s’ho ha treballat a pols. El club garrotxí està demostrant que vol el seu sisè títol de tercera, que li donaria, per primera vegada, l’ascens directe a segona FEF (l’antiga segona B) sense haver de jugar cap play-off. El conjunt dirigit per Pedro Dólera està trencant tots els registres possibles entossudit a superar tots els obstacles per mantenir-se ferm en una primera posició que ja no vol deixar fins al final del curs. L’Olot encadena set victòries en la lliga després de superar el Badalona en l’última jornada (0-2) i ja és a només una d’igualar el rècord de l’entitat en la categoria, quan amb Ramon Maria Calderé a la banqueta, el curs 2016/17, en va sumar vuit. Els olotins no han perdut cap partit a domicili –vuit victòries i quatre empats–, i és que només han perdut un enfrontament, el 12 de novembre passat, a casa contra el Prat després de dominar els potablava, gaudir de múltiples ocasions i descuidar la parcel·la defensiva en el temps afegit (0-1). A més, Marc Mas és el màxim golejador del grup amb 14 dianes i l’olotina és la defensa menys golejada, amb 12 gols en contra, cinc de penal.

El conjunt de la Garrotxa ha treballat de valent des que va començar el curs per convertir-se en la màquina ben greixada que actualment és. Tot i tenir una plantilla curta i l’aparició d’obstacles en forma de lesió de moltes peces importants com Bruno Perone, Arnau Forés, Urri, Uri Ayala –l’últim a caure– o les molèsties físiques de Blázquez i Ufano, l’Olot sempre s’ha refet per reinventar-se. I el tècnic també, reubicant diversos futbolistes que han respost a la crida del barceloní amb un bon rendiment. Sense extrems purs durant mesos per la lesió de Forés, Moha Chabboura, Ufano, Urri, Terma o Marco Gil han passat per la banda de l’atac per permetre a Dólera mantenir la idea de futbol que vol.