ESPORTS
Mor als 58 anys López López, exjugador del Barça i el Figueres
Va tenir un atac de cor mentre conduïa a Osca, la ciutat on es va retirar com a professional
L’exjugador del Barça i del Figueres Francisco López López (Barcelona, 1965), que va ser una de les figures del planter blaugrana als anys vuitanta, va morir ahir als 58 anys, segons va avançar el Diario de Huesca, per culpa d’un atac de cor mentre conduïa. El jugador de la Masia, un extrem ràpid i talentós amb la pilota als peus, va jugar 14 partits oficials en el primer equip del Barça entre el 1984 i el 1988, sota les ordres de Terry Venables i Luis Aragonés, en una dels pitjors moments del club al segle XX quan hi va haver el motí de l’Hesperia.
Amb l’arribada de Cruyff a la banqueta i la posterior revolució de la plantilla va acabar deixant el club. Va fer la pretemporada als Països Baixos però l’arribada d’internacionals com Beguiristain, Valverde i Salinas més la presència de Lineker, recol·locat a l’extrem dret per Cruyff, el va deixar sense lloc al primer equip.
El Barça va cedir l’extrem primer a l’Oviedo, on va mostrar detalls del seu talent, i després al Figueres (1989-90), quan l’equip de Vilatenim jugava a la 2a divisió. En aquella temporada l’equip figuerenc va tenir tres entrenadors, Joaquín Peiró, Jaume Oliver i Paco Martínez.
El davanter, que va començar a jugar en els benjamins del Barça quan tenia només nou anys, va passar per totes les categories del club i com a juvenil va jugar el recordat partit del Camp Nou contra el Saragossa (4-0), la temporada 1984-85 en què tots els professionals de la lliga van fer vaga. Amb el Barça va aixecar aquella lliga, la copa de la lliga del 1986 i la copa del 1988. El 1985 va ser subcampió del món sub-20 a Rússia amb la selecció espanyola en un combinat en què també hi eren Unzue, Lopetegui, Nayim, Goikoetxea i Losada. En el Barça va marcar set gols, però tots en partits amistosos.
El millor moment de l’extrem al Barça va arribar en el mundial de Milà oficiós el 1987. Va marcar contra el Porto, l’equip que era campió d’Europa, i l’afició el va comparar amb Reixach, pel seu aspecte, el número de la samarreta, el 7, i per ser un noi de la casa. Aragonés l’utilitzava com a revulsiu en les segones parts però gaudia de pocs minuts tot i que era un dels davanters preferits del Camp Nou.
Com a professional també va defensar les samarretes del Llevant (1990-91), l’Àvila (1991-92), el Cacereño (1992-93), el Tremp (1993-94), a la regional Preferent, i l’Osca (1994-96), on van penjar les botes després d’ajudar l’equip de l’Aragó a pujar a la 2a divisió B.