Ja fa temps que la Federació Catalana de Futbol, amb Joan Soteras al capdavant, està sota el focus. Des que el sabadellenc es va presentar per ser reelegit com a president de l’ens federatiu, no hi ha hagut cap dia tranquil. Eleccions impugnades per suposades irregularitats, un robatori a la seu de la FCF per sostreure documentació del cas Soule, l’ajornament l’octubre del 2022 del retorn de la selecció femenina, el “xoc” amb la Generalitat arran de l’escàndol protagonitzat per l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, en el passat mundial d’Austràlia i Nova Zelanda, i els escorcolls dels Mossos a les oficines centrals de la federació, han estat alguns dels esdeveniments que s’han produït al llarg d’aquests dos darrers anys. Per si no n’hi havia prou, l’últim episodi es va viure la setmana passada, quan el secretari general de la FCF, Oriol Camacho, va acusar, davant del jutge, Soteras i el director general de l’entitat, José Manuel Calle, d’“irregularitats en l’últim procés electoral”. Camacho, que va declarar com a testimoni protegit per l’Oficina Antifrau, va parlar d’una “trama orquestrada”, d’actes fraudulents i de presumpta falsificació de signatures. Un mandat, doncs, de moment, amb moltes més ombres que llums.

Tots aquests embolics van començar en les eleccions celebrades el maig del 2022. Sota el lema “Guanya el futbol, Guanyes tu”, el sabadellenc, president de la federació des del 2018 en substitució d’Andreu Subies, buscava revalidar el càrrec i encarar el seu segon mandat consecutiu per presidir el futbol català. Els eixos de la seva candidatura eren desenvolupar un pla de competició “més agressiu, més modern i al nivell dels més avançats d’Europa”. Amb aquesta proposta, Soteras va guanyar unes eleccions que no acabarien sent vàlides. El Tribunal Català de l’Esport va atendre la impugnació del candidat Àlex Talavera, després de constatar que els resultats estaven adulterats per la manipulació i falsificació de 175 vots. Així doncs, no va quedar cap més remei que repetir les eleccions el 13 de febrer del 2023. Uns comicis que tampoc han deixat un pam de net. Isern va tornar a impugnar les eleccions davant del TCE per possibles irregularitats, com ara la falsificació d’actes de delegació de vot. Aquest procés judicial actualment és al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De fet, va ser arran d’aquestes últimes eleccions que els Mossos van decidir escorcollar la seu de l’ens federatiu a la recerca de possibles actes falsificades.

També hi ha una investigació oberta dels Mossos d’Esquadra per l’assalt a la seu i el robatori d’una caixa forta on hi havia documentació del cas Soule, que investiga les presumptes irregularitats en la gestió d’Ángel María Villar com a president de la Federació Espanyola de Futbol, que va encapçalar entre el 1988 i el 2017. En aquest marc, el 2018 es va detenir l’expresident de la FCF Andreu Subies i l’exdirectiu Josep Contreras. Precisament, quan es va produir aquest robatori, el director general estava recopilant informació relativa a aquest cas a instàncies del jutge de l’Audiencia Nacional.

La crisi instal·lada en el màxim organisme del futbol català també ha afectat altres esferes, com va ser el cas del retorn de la selecció nacional femenina absoluta, que s’havia d’enfrontar a Veneçuela el novembre del 2022. “En aquest context, no es donen les circumstàncies per a la celebració del partit”, deia un comunicat emès per la federació. El “context” no era cap altre que la situació de provisionalitat de la FCF, que estava en espera que el Tribunal Català de l’Esport resolgués el recurs de Juanjo Isern per impugnar les eleccions del maig. Aquest retorn s’ha fet pregar. Cinc anys després, el combinat quadribarrat tornarà a disputar un partit. Serà contra el Paraguai, diumenge a Palamós.

Molts embolics i molta incertesa inunda la Federació Catalana de Futbol. Una imatge que fa molt de mal al futbol català.