L’Olot ho ajorna tot

L’Olot es va arruïnar la festa que tenia pre­pa­rada per cele­brar el seu sisè títol de ter­cera i l’ascens a segona FEF després de per­dre con­tra el Tona (0-2) en el que va ser segu­ra­ment el pit­jor par­tit del curs dels de Pedro Dólera, el dia asse­nya­lat, quan no podien fallar per fer escla­tar els vol­cans, i en un con­text idoni, i és que els olo­tins només neces­si­ta­ven sumar un punt davant la seva gent. De fet, l’Olot va ser campió i nou equip de segona FEF durant 128 minuts, els que va tri­gar l’Hos­pi­ta­let a superar l’Escala, sumats als que va tri­gar el Tona a fer el gol que can­vi­ava el signe del par­tit al muni­ci­pal.

La pri­mera part va ser enso­pida i plana. El con­junt oso­nenc va apos­tar per sor­tir amb una línia de cinc clara per con­te­nir la rauxa habi­tual gar­rot­xina, amb Pau Morer i Ribe­lles des­pen­jats inten­tant apro­fi­tar algun con­tra­a­tac o jugada aïllada. Els de Dólera no tro­ba­ven la manera de fer mal als visi­tants, que suma­ven efec­tius que soli­di­fi­ca­ven la seva defensa. I és que l’Olot no va tenir cap gran ocasió en el pri­mer acte i sí el Tona, que, a través de Pau Morer, va fer tre­ba­llar la defensa, pri­mer amb un xut que Bata­lla va refu­sar (16’) i, després, amb un llançament que va aca­bar des­viat per damunt del tra­ves­ser (39’).

En l’inici de la segona part, l’Olot va sor­tir al ter­reny de joc amb nous aires i con­vençut que podia fer el gol que deses­ta­bi­litzés el rival i li aplanés el camí cap al títol i l’ascens, però en el 63, una con­ducció de Pau Morer, el millor del Tona, va aca­bar amb una ober­tura del bla­nenc a la banda dreta i amb una jugada per­so­nal bri­llant de Pol Fernández, que va dei­xar asse­guts dos defen­sors amb dues reta­lla­des i va superar Bata­lla sense con­tem­pla­ci­ons. El gol oso­nenc va dei­xar esta­bor­nit un con­junt de la Gar­rotxa agar­ro­tat a qui no li ana­ven les cames, i lla­vors tam­poc el cap. Ribe­lles va avi­sar amb un xut al con­tra­a­tac i, en el 85, amb els olo­tins bol­cats a l’atac amb els can­vis ofen­sius, el Tona va donar el toc de gràcia llançant una galleda d’aigua freda a sobre de cadas­cun dels 1.611 espec­ta­dors pre­sents al muni­ci­pal –tret d’una tren­tena de tonencs.

Pau Morer va assis­tir de cullera Adrià Casa­nova, que, sense dei­xar botar la pilota, va afu­se­llar Bata­lla i va ajor­nar qual­se­vol festa en una tarda que havia de ser d’ale­gria i va aca­bar sent de decepció.