“Un futbolista pot ser ràpid o pot tenir un bon xut, però el que el fa destacar i convertir-se en jugador d’elit és la intel·ligència. Prendre les decisions correctes sota pressió, saber què necessita l’equip en cada moment. Aquest és el tipus de jugador que busco. Només vaig haver d’explicar-li-ho a Ilkay un cop. Ho va entendre i ho va posar en pràctica immediatament. Això és extraordinari.” Quan Pep Guardiola parla així d’un jugador, vol dir que fa moltes coses bé. Gündogan va ser un líder al seu City, sobretot en la temporada del triplet. Era el capità i perdre’l va fer mal al tècnic de Santpedor. L’alemany, però, va escollir el Barça. Benaurat regal per a l’equip blaugrana, que, malauradament, no l’ha pogut aprofitar com toca en un any en blanc i per oblidar. Però Gündogan és líder allà on va. Per alguna cosa Xavi Hernández el va convertir en el futbolista amb més minuts de la plantilla. Li va cedir tots els galons d’un mig del camp desorientat sense Busquets i que va tenir moltes baixes per lesió –De Jong, Pedri i Gavi–. Ell els va assumir, també dins el vestidor, parlant clar quan feia falta i encara que això molestés a alguns.

Líder d’un equip i líder d’un país. Ilkay Gündogan exerceix de capità de la selecció alemanya, una de les més potents del món i amfitriona de l’actual Eurocopa. Porta el pes sense complexos. Dins i fora del camp. Sense anar més lluny, fa uns dies va defensar la diversitat cultural dels futbolistes que componen el combinat de Julian Nagelsmann. Ell mateix té ascendència turca i això ha provocat que un sector de la societat alemanya ho vegi amb mals ulls. “Per a mi és més que un somni fet realitat. Em sento encara més orgullós de ser el primer capità amb antecedents migratoris en un torneig important. Puc liderar un equip especial perquè està format per tantes cultures i països diferents. Això ens farà forts: la diversitat i la influència de diferents cultures. El futbol té el poder d’unir la gent. Vivim uns temps en què la gent no escolta i hi ha una divisió en la nostra societat”, assegurava el blaugrana. Tot plegat, en un context en què la ultradreta guanya cada vegada més pes al continent europeu.

Gündogan no s’amaga fora del camp ni tampoc dins. En els dos partits disputats fins ara en aquesta Eurocopa, ha estat un dels futbolistes més actius i importants d’Alemanya. Va participar en la jugada del 2-0 contra Escòcia i va provocar el penal de 3-0. I gràcies, perquè l’entrada podria haver-li provocat una lesió al turmell. Per sort, però, tot va quedar en una entrada dura i Gündogan va tornar a sortir d’inici contra Hongria. Ell va assistir Musiala en l’1-0, després de no donar una pilota per perduda, i va culminar una jugada rematant des del punt de penal una centrada de Mittelstädt per sentenciar el partit. Com passa amb el Barça, quan Gündogan juga prop de l’àrea és més perillós. Les seves arribades a la zona de tres quarts són constants i es converteix en un maldecap per als defensors. Aquí, el retorn de Kroos l’ha ajudat. Al Barça, les lesions i l’absència de Busquets i d’un substitut al migcentre l’han perjudicat en molts partits. Malgrat tot, ha tornat a oferir xifres destacades, sobretot a l’hora de repartir gols: 14 són les assistències que ha acumulat en el seu primer any de blaugrana. Poder rodejar-lo de jugadors que li permetin situar-se més avançat a la gespa, serà una gran notícia de cara al segon curs. Amb Flick, al mundial, va actuar de doble pivot. La primera feina la tindrà el Barça al mercat d’estiu.