Robert Martínez marxa d’Alemanya amb un gust agredolç. Per una banda, el balaguerí ha fet una mica més gran la seva llegenda a les banquetes convertint-se en el sisè tècnic que arriba a la fase final d’una eurocopa amb dues seleccions. Per l’altra, però, s’ha quedat amb la mel als llavis d’aconseguir una classificació per a les semifinals que hauria estat històrica per a ell. Ni amb Bèlgica primer, ni ara amb Portugal, ha pogut superar els quarts de final d’una cita europea.

Robert Martínez va agafar les regnes del combinat portuguès el gener del 2023. Només d’aterrar, els resultats ja van arribar. L’inici va ser excepcional, amb un ple de victòries en els deu partits de classificació per a aquesta Eurocopa. Això, afegit a un grup de futbolistes amb molt potencial, situaven Portugal com a una de les seleccions cridades a fer alguna cosa important en aquest campionat. No ha estat així. S’esperava molt més d’aquesta selecció, malgrat caure en el costat més dur del quadre. En els vuitens de final, van resistir contra Eslovènia gràcies al fet que Diogo Costa es va vestir d’heroi, i va aturar tots els penals en la tanda. En els quarts de final contra França, la sort no va ser favorable. En el penal decisiu, João Félix no va estar encertat i va enviar Portugal cap a casa, més aviat del previst.

El tècnic català s’haurà d’esperar per aconseguir el seu primer títol com a seleccionador, una fita que també se li va resistir en els sis anys i tres mesos que va estar al capdavant de Bèlgica. Amb els belgues, va disputar l’Eurocopa del 2020, quan també van caure en els quarts amb la selecció que seria la campiona del torneig, Itàlia (1-2). Continua la maledicció.