Si el futbol fos un esport de mèrits, Anglaterra estaria a casa fa dies. Que no sempre sigui qüestió de meritocràcia és el que fa més bonic aquest esport, però de tant en tant també és la seva condemna. I és que, malgrat tenir una de les seleccions més potents de tot el campionat, si no la que més, els de Southgate continuen avançant rondes amb un futbol pobríssim, que només sembla veure la llum a batzegades quan les coses van mal dades. Ahir contra Suïssa, igual que contra Eslovàquia, Anglaterra es va haver de veure amb un peu i mig fora després del gol d’Embolo (75’) per tornar a salvar els mobles a còpia d’orgull i un golàs de Saka (80’). I després, en la tanda de penals, una aturada de Pickford a Akanji en el primer llançament dels suïssos va rematar la feina per donar el bitllet a Anglaterra per unes semifinals immerescudes, però que deixa una selecció carregada d’estrelles a les portes de la lluita pel títol.

Anglaterra no s’ho va merèixer, però també és de justícia dir que Suïssa no és que fes gaires coses per guanyar-se el bitllet. La diferència de nivell sobre el paper, però, és el que fa marcar diferències en la lectura. I és que en línies generals el partit va tenir un nivell molt i molt baix. No ho va semblar en els primers minuts, quan els dos equips van ser una mica més atrevits, però de seguida el ritme va baixar i cap de les dues seleccions va ser incapaç d’inquietar la porteria rival en tota la primera part.

Per veure el primer xut a porteria en tot el partit es va haver d’esperar al minut 51. El va fer Suïssa, concretament Embolo, i no va generar problemes a Pickford. Això sí, va canviar lleugerament el guió, ja que fins llavors qui duia la iniciativa sense generar perill era Anglaterra, mentre que en la segona part els suïssos s’ho van començar a creure i van fer un pas endavant. Un pas endavant que els va dur al premi del gol en el minut 75, quan Ndoye va fer una centrada rasa que Embolo va aprofitar al segon pal per marcar el 0-1.

Anglaterra estava morta, però va aparèixer Saka, el millor jugador del partit amb diferència i l’únic anglès que va tenir una espurna diferent al davant. L’extrem de l’Arsenal, del no res, es va inventar un golàs amb un xut amb rosca al pal llarg que, després d’acariciar la fusta, es va convertir en l’1-1 (80’). Els de Southgate tornaven a salvar una situació desesperada, a base d’una mentalitat competitiva que és l’únic que els està salvant.

En la pròrroga ningú va ser capaç de desfer l’empat. La por es va tornar a apoderar de les dues seleccions, i això que en la segona part Suïssa va vorejar dues vegades el gol. Sobretot en un intent de gol olímpic de Shaqiri que es va estavellar al travesser, que s’hauria convertit en el gol de l’Eurocopa i que hauria evitat arribar a una tanda de penals que va afavorir els anglesos.