L’Anglaterra de Gareth Southgate viu al límit. Molt al límit, però se’n surt. De fet, és a la final, després de superar (1-2) els Països Baixos, i se les haurà, d’aquesta manera, diumenge, amb Espanya a l’Olympiastadion de Berlín. Allà els britànics buscaran el que seria la primera Eurocopa de la seva història, en el que representarà un xoc d’estils. La roja, abraçada a un joc col·lectiu harmònic tant ofensivament com defensivament; els three lions, aferrats al potencial individual dels seus jugadors i a la puntualitat que li ha permès, practicant un futbol força mediocre, accedir a l’última estació.

I és que Anglaterra va tornar a deixar la feina per a última hora. Li ha funcionat al conjunt anglès en les eliminatòries. En els vuitens de final contra Eslovàquia (2-1), ho tenia perdut en el minut 95 i Bellingham va forçar la pròrroga en què Kane va acabar decidint. En els quarts de final contra Suïssa (1-1) també estava fora en el 80 i Saka va empatar per enviar el duel al temps extra i a uns posteriors penals en què es va imposar. I, ahir, en les semifinals contra els Països Baixos, el matx s’encaminava a la pròrroga, quan Watkins, en el minut 90, i acabat d’entrar al camp, va treure’s del barret un golàs determinant. Una altra vegada, el criticadíssim Southgate anant a salt de mata, amb èxit. És a l’ull de l’huracà l’entrenador, a qui se li retreu que amb els jugadorassos que té, l’equip que dirigeix practiqui un joc tan poc estimulant, però els resultats li donen la raó. En quatre grans cites dirigint el combinat britànic el seu bagatge és: semifinals (mundial 2018), final (Eurocopa 2020), quarts de final (mundial 2022) i final, com a mínim (Eurocopa 2024).

Ahir, doncs, a Anglaterra li va tornar a costar. No va entrar bé al matx i Xavi Simons (7’) va sorprendre avançant els neerlandesos amb una fuetada des de fora de l’àrea. Aleshores, durant la següent mitja hora, i a remolc, va veure’s la que segurament és la millor versió dels anglesos en la competició, gràcies, sobretot, a Foden, que apartat de la banda esquerra i centrat, va poder entrar en joc i va generar clares ocasions, entre les quals un pal i un xut que li van treure a sobre de la línia. Així va arribar l’empat de Kane (18’), que va ser de penal.

Mentrestant, el conjunt entrenat per Ronald Koeman passava el temps com podia. Els oranje tampoc no han fet un torneig memorable, no són un equip gaire atractiu, ni suggeridor, i l’atzar del costat del quadre en la fase final ha contribuït a fer que arribessin tan lluny. No obstant, van tenir els seus moments, sobretot a pilota aturada, amb dues rematades clares, de Dumfries, que es va estavellar al pal en la primera part, i de Van Dijk, aturada per Pickford en la segona. Precisament en el segon acte, aquest tir del central neerlandès és del poc que va passar, amb Anglaterra recuperant el seu vestit pragmàtic i els Països Baixos, incapaços de colpejar. Tot feia preveure la pròrroga, però Watkins (90’), al final, va recollir dins de l’àrea una passada de Cole Palmer –tots dos feia deu minuts que eren al camp– i, després d’un bon revers, va creuar la pilota per continuar donant vida a Anglaterra.