Gil Bertrana
jugador de la unió esportiva vic
“Sortirem a competir i, sobretot, a gaudir”
“Estem en una bombolla, vivint una realitat que no ens pertoca. És una experiència que no tornaré a repetir mai a la vida”
“Volem mostrar la nostra millor versió. Som una plantilla jove, competitiva i molt ambiciosa”
L’arma més poderosa, en aquest cas, és la il·lusió. És molt complicat, però no hi ha res impossible a la vida
La Unió Esportiva Vic viurà aquest dijous una jornada històrica. El conjunt vigatà rebrà l’Atlético de Madrid, sis categories per sobre, per disputar la primera eliminatòria de la copa a l’estadi Hipòlit Planàs (19 h). Un enfrontament de somni per al club osonenc, que afronta la seva segona participació en aquesta competició des que es va estrenar, ara fa 47 anys. En les hores prèvies a aquest partit, L’Esportiu ha conversat amb Gil Bertrana (Vic, gener del 1997), emblema i capità de l’equip.
Quin és l’ambient que es respira al vestidor i al club?
Estem en una bombolla, vivint una realitat que no ens pertoca. Imagina’t com estan els meus amics, que sempre els ha agradat el futbol i m’han vingut a veure i donar suport. Serà una experiència brutal.
És el somni per a un equip modest com el vostre?
Serà un partit molt especial. No només t’enfrontes a un equip de primera divisió, que ja fa moltíssima il·lusió, sinó que t’enfrontes a la crème de la crème de primera. L’Atlético fa nou i onze anys que va arribar a la final de la Champions, i molts dels seus jugadors són convocats amb les seves seleccions. Els tindrem tots al costat. La ciutat s’hi ha bolcat. L’estadi estarà ple. Hem posat graderies supletòries perquè hi càpiguen més de 6.000 persones.
Has jugat mai davant tanta gent?
Ja t’asseguro jo que no. El tarannà i el caràcter, en aquest aspecte, seran molt importants. Serà una experiència nova, mai m’hi he trobat. En l’eliminatòria contra l’Sporting de Maó van venir a l’estadi 2.500 persones. Soc una persona que sap mantenir la calma en aquestes situacions perquè al final et dediques al futbol. Tu t’has de centrar en les teves coses i intentar fer-ho tan bé com puguis. Ara, el dia de l’Atlético no sé què passarà. Hi haurà la televisió i ens veuran moltíssimes persones. Són experiències que no tornaré a repetir mai a la vida.
La vostra lluita diària és la lliga. Com afronteu aquest partit?
Com bé dius, el que et dona per viure és la lliga. Som jugadors de la lliga Elit, no de primera divisió, ni tampoc vestim la samarreta de l’Atlético. Jo, com a capità de l’equip, ho he anat transmetent al vestidor. El cos tècnic, encapçalat per Ramon Carrascal, està fent una feina brutal i també ens ho diu cada dia. La millor manera de preparar el partit ha estat guanyar el duel contra el Palamós.
L’Hipòlit Planàs té gespa artificial, però és un camp gran. Això pot donar més facilitats a l’Atlético?
L’Atlético està acostumat a jugar en una gespa natural impol·luta. A més, tenen un nivell de qualitat tecnicotàctica brutal. Són jugadors escollits que guanyen milions d’euros per jugar a futbol. Nosaltres som obrers, com dic sempre. Som gent humil. Tots tenim la nostra feina, treballem les nostres vuit hores i anem a entrenar-nos al vespre. Intentarem mostrar la nostra millor versió, i si els costa 20 minuts fer-nos un gol, millor que deu. Sortirem a competir i, sobretot, a gaudir. Som una plantilla ambiciosa i tenim ganes de demostrar-ho. Volem que diguin: “Que bé que juga aquest Vic, i com corren i lluiten.” Dijous encara estarem dins la bombolla, però divendres al matí quan ens llevem ens hem de quedar amb el que hem gaudit, amb el que hem corregut, i tornarem a la realitat, que és la vida quotidiana.
Quines armes teniu per frenar l’Atlético?
Només et puc dir la il·lusió, perquè evidentment ells són infinitament superiors. La il·lusió de veure un estadi bolcat i ple, i una ciutat que ha respost amb totes les entrades venudes. L’arma més poderosa, en aquest cas, és la il·lusió. És molt complicat, però no hi ha res impossible a la vida. El partit comença 0-0. Com a futbolista, surts amb la intenció de guanyar, si no ja no cal que juguis.
Canviareu el vostre estil de joc per a aquest duel?
Hem de ser nosaltres mateixos i no emmascarar-nos amb altres coses que no som i que no hem treballat durant l’any, com és l’estil de joc. La proposta del Vic serà la d’intentar jugar. Volem sortir des del darrere i intentar tenir la pilota, sabent que serà impossible durant molts moments. Però quan puguem, volem enllaçar passades amb l’objectiu d’arribar a la porteria rival. De què et serveix canviar la manera de jugar i tancar-te si en comptes de fer-te’n set te’n poden fer sis.
Ja han parlat al vestidor de la samarreta que es quedarà cada jugador?
Vam posar-nos en contacte amb l’Atlético i ens han contestat que vindran amb 24 samarretes, a part de les que puguis recollir en el partit. Els que portem més anys en el vestidor tindrem l’opció d’escollir la samarreta que vulguem. Ho farem per ordre d’antiguitat. Per sort, porto 10 anys al primer equip i soc el segon de la llista, només em supera el David Busquets. Tinc clar que escolliré Griezmann o Julián Álvarez.
Aquest premi arriba després de l’excel·lent temporada que vau fer el curs passat, i enguany no heu afluixat. Sou líders, sense haver perdut encara cap partit. Com s’explica aquest èxit?
El treball dia a dia. Som una plantilla jove, molt competitiva i amb ganes de treballar. De fet, et diria que per edat i barreja de jugadors, és la més ambiciosa des que estic al Vic. A més de tenir molt bon nivell de joc, també tenim un gran grup humà. Ningú és més que ningú dins el vestidor. Dijous, després del partit, ho anirem a celebrar tots junts. La clau és això, el grup humà. A més, tenim ganes de fer alguna cosa. El nostre objectiu per a aquesta temporada és l’ascens a tercera divisió. Fa temps que ho persegueixo.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.