Un inici complicat

Els començaments mai són senzills i sent el nouvingut, encara menys. Els olotins no van veure la llum fins la quarta jornada. En les tres primeres contra el filial del València, el Torrent i l’Espanyol B, es van veure superats, en totes, per la mínima (1-0, 0-1 i 1-0). Tres primers partits que feien tocar de peus a terra els de Dólera. Per sort, però, després de tres creus va arribar la cara. Alegria al Municipal d’Olot amb la primera victòria a 2a contra l’Andratx. I els balears van semblar portar sort als de la Garrotxa, perquè a partir d’aquell 1-0 amb un gol de penal de Marc Mas va començar la millor dinàmica del curs.

La millor ratxa

Del triomf de l’Andratx al triomf contra la SD Eivissa, el primer lluny del Municipal. Dues victòries consecutives per tancar el setembre que els portaven a un octubre gloriós. Dels sis partits que van jugar els de Dólera en un calendari frenètic, comptant-hi la Copa Catalunya contra el Singuerlín (1(2-4)1) i la copa del Rei contra el Còrdova (1(4-3)1), no van perdre ni un partit. Vuit partits sense conèixer la derrota, 6 dels quals, de lliga. I no eren partits senzills, sinó partits contra els primers de la taula. Per exemple, la visita del Sant Andreu, llavors líder i amb el qual van aconseguir empatar in extremis (1-1). I la jornada següent van tornar a plantar cara, al nou líder, el Sabadell (1-2). Els garrotxins van allargar la bona ratxa fins que les cames els van deixar, però després d’un octubre magnífic va arribar un cop dur.

Davallada

La derrota contra l’Atlètic Balears a casa (0-2) va tocar i enfonsar els olotins, que van encadenar 7 partits sense guanyar a partir de llavors. Partits com els empats a casa contra l’Alzira (3-3) o el Mallorca B (1-1), en què els olotins no feien una mala actuació, però les desconnexions i la falta de precisió en l’última passada els acabaven jugant en contra i els feien perdre punts que poden ser importants a final de curs, en una lliga tan igualada com la 2a FEF, en què a l’últim conjunt en posicions de play-off i el primer en descens els separen només 8 punts.

Cal comptar en la pitjor ratxa dels olotins les derrotes de Copa Catalunya contra el Tona (2-1) i en copa del Rei contra el Sevilla (1-3), que els eliminaven de les dues competicions. Un tram complicat en què no van poder disposar de Marc Mas, pitxitxi del conjunt, que va estar de baixa pràcticament un mes. El desembre, però, va començar millor. Els olotins van plantar cara al Sevilla en copa del Rei i, tot i perdre per 1-3, van fer un gran paper al verd contra un conjunt de primera divisió, cosa que els va donar energia per, aquell cap de setmana, guanyar 2-0 la Penya Esportiva i trencar la mala dinàmica.

A mig refer

En les dues últimes jornades, però, no van passar de l’empat, contra el Terrassa i el Badalona Futur, i es van acomiadar de l’any de dol, tocats per la pèrdua del jugador del juvenil A Aniol Llach. Tot això, a més, deixant el dubte a la porteria. En l’últim partit de novembre al Nou Sardenya (0-2) Pol Ballesté va veure la vermella directa. El porter fins llavors indiscutible va ser substituït pel jove Jan Danés, que ja es va guanyar el lloc sota pals els tres últims partits de l’any.