A vegades per guanyar no cal sumar els tres punts, i és que l’empat que va aconseguir l’Olot ahir al camp del Lleida és d’aquells que valen or. No només pel que suposa de moment en la classificació, que és que els olotins abandonen la zona de descens, i fins i tot la posició de play-out, aprofitant els resultats del CD Eivissa i el Peña Deportiva, sinó també perquè els de Roger Vidal s’omplen de confiança i de fe. Perquè, d’una banda, amb el nou tècnic continuen sense conèixer la derrota, i, de l’altra, ahir van demostrar una fortalesa mental digna d’elogi després de jugar més d’una hora amb un jugador menys. Per això, el 0-0 d’ahir al Camp d’Esports suposa un puntàs per un Olot que mira cap al futur amb optimisme.

El partit va començar bé per a l’Olot, perquè només s’havien jugat dos minuts quan Rubén Enri, aprofitant una passada de Salvans, va estar a punt d’obrir la llauna, però el seu xut, una mica precipitat, el va aturar Iñaki, que va demostrar per què el Lleida és l’equip menys golejat de la categoria. Els olotins van avisar al davant i van concedir molt poc al darrere amb una línia de tres centrals molt segura. En el minut 21’, però, va arribar l’acció clau del partit, ja que Uri González va veure la vermella directa per una dura entrada sobre Quadri i l’Olot es va quedar amb deu homes. En inferioritat numèrica, els de Roger Vidal encara van prioritzar més la solidesa defensiva i ho van fer de meravella, perquè l’única ocasió clara del Lleida va arribar just abans del descans (45’) amb un remat d’Iglesias que entre el seu company Naranjo, el pal i Ballesté van evitar que acabés en gol.

En la segona part l’Olot sabia que li tocaria patir, però ho va fer menys del que es podia esperar. Adri Gené, amb dos xuts des de la frontal (46’ i 68’), va ser l’únic que realment va generar perill, obligant Ballesté a fer una gran intervenció en el segon xut. A banda d’això, i d’accions puntuals a pilota aturada i en els minuts finals, l’Olot no va concedir res i fins i tot va poder donar la sorpresa amb una volea de Marc Mas (67’) i un remat de cap d’Uri Ayala (90’).